Anna Soldevila (1981) és l’editora de labutxaca, segell del Grup 62 que aquest 2012 fa cinc anys de vida. El seu catàleg permet als lectors llegir obres en català d’autors tan diversos com Jonathan Franzen, Marcel Proust, Miquel Martí i Pol, Mari Jungstedt, Ken Follett, Josep Pla, John Verdon, Michel de Montaigne o Charles Dickens, entre altres, a preus que ronden els deu euros.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc
labutxaca celebra el seu cinquè aniversari. Quin balanç fa d’aquest primer lustre?
Han estat cinc anys molt explosius. Començar un segell de llibres de butxaca, com ho van fer Eugènia Broggi i Jordi Cornudella l’any 2007, és un d’aquells projectes que et permet fer un recorregut arquelògic pel fons editorial i alhora d’innovació en la construcció d’un catàleg com no ho permet cap altre. labutxaca es caracteritza per ser un segell transversal i interdisciplinar, on tot lector hi ha de trobar el seu espai.
Quines línies editorials ha de seguir a l’hora de configurar el catàleg de labutxaca?
Com deus haver vist hem prioritzat una línia editorial moderna, innovadora i que cridi l’atenció, però que cridi l’atenció per tots cantons: el fons i la forma. Disseny i contingut són un tàndem necessari, un no s’entén si no es cuida l’altre. Editorialment parlant, hem establert categories per gèneres: narrativa, poesia, teatre, best-seller, clàssics del XIX. En narrativa, evidentment hi ha els pesos pesats de la literatura catalana de tots els temps i les millors traduccions dels autors internacionals més cèlebres.
Però també teniu assaig…
Sí, l’àmbit de l’assaig i la no-ficció també té un pes important. Des del començament va ser una de les nostres apostes, oferir els assaigs més destacats i també presentar llibres d’actualitat. Aquest any 2013 treballarem precisament en aquesta direcció amb una atenció especial. Així com també treballant colze a colze amb la resta d’editorials en català que segueixen confiant en el projecte de labutxaca com el seu segell de llibres de butxaca.
Sembla que una de les claus del segell és que integra llibres que fa poc temps han estat novetats editorials, amb clàssics universals, clàssics catalans i llibre de fons. Ens deixem alguna cosa?
labutxaca també ofereix als lectors edicions inèdites, tant en l’àmbit de la traducció, un cas seria La crònica de l’ocell que dóna corda al món d’Haruki Murakami o de més comercials com El club dels divendres de Kate Jacobs, com la recuperació de clàssics o bé descatalogats, i les antologies. Exemples en aquest cas serien Paraules d’Opòton el Vell de Avel·lí Artís-Gener, popularment conegut com a Tísner o antolgies de poetes com Clementina Arderiu, que ara editarem el proper més d’octubre.
Interessant…
També, de tant en tant, es troben perles d’aquelles que no s’entén que no hagin estat editades mai en català. I no ho dic només per llibres clàssics i reconsagrats. Vull dir que hi ha perles comercials com la Katherine Pancol, autora de Els ulls grocs dels cocodrils de qui ara treurem novetat inèdita en català, o la Kate Jacobs, autora de la saga El club dels divendres, que puc assegurar que agraden moltíssim i no havien estat editades en català. Afortunadament, i fins a dia d’avui, puc dir que no ens hem equivocat en la tria.
labutxaca parteix de la base de què el lector de Murakami pot gaudir també de Josep Pla, que qui llegeix Jaume Cabré es pot sentir atret per un llibre de Katherine Pancol? O bé és una qüestió més de pluralitat i que cada lector trobi satisfets els seus interessos?
Les teves dues reflexions crec que són interessants i alhora vàlides totes dues. Vull dir que hi ha lectors més plurals i tastaolletes i d’altres que tenen molt clar el llibre que volen llegir. Però primordialment la nostra filosofia és la pluralitat, editem el bo i millor de cada gènere.
A banda dels autors esmentats, teniu també Jonathan Franzen, Marcel Proust, Miquel Martí i Pol, Mari Jungstedt, Ken Follett, John Verdon, Michel de Montaigne, Charles Dickens i molts més. Va, reconegui-ho, segur que alguna vegada en la intimitat del seu despatx li agrada presumir de catàleg!
Crec que sóc de les editores més afortunades que hi ha, precisament pel que comentes. M’encanta presumir de catàleg, i fonamentalment per aquesta pluralitat. Quedes bé amb tothom…! Vull dir que recomanis el llibre que recomanis sempre el pots trobar a labutxaca.
Quins han estat els grans èxits de labutxaca, els títols més valorats o més venuts?
Curiosament, i encara que et costi de creure, al final, els més valorats acaben sent els més venuts. Si vols algun exemple et diré Tots els contes de Calders. Res a dir, no?
Res a dir! Digui’m alguns títols de labutxaca que potser no són gaire coneguts, però que, per vostè, són autèntics tresors.
Jo és que en el fons sóc molt popular i m’agraden llibres força coneguts: Una dona difícil d’Irving, Vida privada de J.M. de Sagarra. Fins i tot en l’àmbit dels clàssics em passa, estic encantada de tenir al catàleg Memòries del subsòl de Fiodor Dostoievsky, un llibre que recomano a tothom qui no l’hagi llegit. A mi, en el seu moment, em va impactar moltíssim. De fet com els altres dos que he comentat. Tots tres són imprescindibles.
Ara, labutxaca treu una edició especial de 10 títols. Per què aquests i no altres?
La idea era molt llaminera. Triar 10 títols era difícil sí, però era díficil també equivocar-se en la tria. El criteri va ser escollir un llibre de referència dins de cada gènere. La llista definitiva inclou Els pilars de la terra de Ken Follett, Les dones i els dies de Gabriel Ferrater, Breu història del món de Ernst H. Gombrich, Crònica de l’ocell que dóna corda al món d’Haruki Murakami, Homenatge a Catalunya de George Orwell, Pel cantó de Swann de Marcel Proust, El quadern gris de Josep Pla, 1080 receptes de Simone Ortega Klein, Les veus del Pamano de Jaume Cabré i L’Alquimista de Paulo Coelho. Queda clar on s’encaixa cadascun, oi?
Sembla que sí…
De fet ens en van sortir 14 o 15 de títols i gràcies a la inestimable ajuda dels nostres lectors vam seleccionar-ne 10. Al cap i a la fi són a ells a qui van destinats. I, per acabar, voldria dir-te que el mateix Josep Maria Castellet, president i fundador d’Edicions 62, em va fer saber que era un luxe poder treballar en una editorial que permetia aglutinar en una mateixa col·lecció Cabré, Proust, Murakami i Orwell. Hi estic totalment d’acord.
En temps de crisi, el llibre de butxaca guanya lectors?
Malauradament la crisi ens afecta a tots. Guanyar lectors crec que seria dir massa…
El llibre que no és de butxaca… és massa car?
No, perquè no és de butxaca. El preu d’un llibre de butxaca té un sentit de ser. És a dir, que estem parlant de llibres que ja han tingut un recorregut editorial i que el fet que acabin pertanyent el catàleg de labutxaca és que perdurin al llarg del temps, i que el seu preu i el seu format els permeti fer-ho.
Què ha d’esperar el lector dels propers 5 anys de labutxaca?
Nosaltres seguirem treballant com fins ara, posant il·lusió i esforç en cada títol per tal de seguir agradant al públic i satisfer les seves necessitats lectores. Cal dir que labutxaca dóna molta importància als suggeriments i inquietuds dels seus lectors.
Per cert, haurà respirat tranquil·la ara que sabem que Rajoy no puja l’IVA dels llibres, no?
Doncs la veritat és que he llegit la notícia amb sorpresa i certa estupefacció. Tal i com avança el món no era d’esperar que mantingués l’IVA dels llibres, no…
