Ja fa alguns anys que anem tenint accés a l’obra de Joseph Roth, a través de traduccions remarcables, com és el cas de Job (L’Avenç en català amb traducció de Judith Vilar i Acantilado en castellà amb traducció de Berta Vias Mahou). Roth (1894-1939) va ser una més de les víctimes de les tragèdies que es van abatre sobre Europa ja a partir del final de la Primera Guerra Mundial, amb la caiguda de l’Imperi Austrohongarès, que ell mateix va acabar per reivindicar quan va comprovar el gran engany en el qual es basava el socialisme soviètic.
Ucraïnès, de família jueva, de cultura alemanya, perseguit pel nazisme, desenganyat de tantes coses, amb una dona malalta que acabaria exterminada a causa de les lleis eugenèsiques, amb la família perduda i assassinada en els camps de concentració, Roth acabaria per morir a París, castigat per l’alcohol, encara jove. En tot cas, moltes dades de la seva biografia ens són encara mal conegudes o confuses, de vegades a causa de versions contradictòries o divergents que el mateix autor va anar explicant. La seva obra ha estat reconeguda posteriorment i valorada de forma diferents, avui sembla que existeix una certa unanimitat en considerar-la excel·lent i singular. En aquest llibre, publicat l’any 1930, l’autor explica la vida i facècies d’un pobre mestre jueu rus, aclaparat per les desgràcies que s’esdevenen a la seva família a partir del naixement d’un fill esguerrat i malalt.
El llibre comparteix, amb altres de l’autor, els trets més característics de la seva escriptura, una subtil ironia, fins i tot una certa visió amable d’una realitat molt negra i la desorientació d’algú que no acaba de ser d’enlloc i gairebé no sap què hi fa, al món. Mendel Singer, el protagonista, emigrarà a Amèrica ja gran i haurà d’abandonar el fill malalt, que no es pot emportar amb la resta de la família. Com Job, anirà perdent el poc que té, la dona, que ja havia perdut en certa manera des del naixement del fill amb dificultats, un fill que anirà a parar a l’exèrcit rus, un altre fill que se sent americà i, per tant, considerarà que ha d’anar a combatre pel país que li ha donat oportunitats, i la filla, bonica i estimada, amb problemes mentals i de conducta que el faran patir molt.
Fins i tot, i de manera voluntària, perdrà a Déu, en semblar-li injust com tracta els homes i les dones. Però, de forma gairebé inesperada el miracle s’esdevindrà, i amb ell l’esperança en la possibilitat de gaudir de molts més fets extraordinaris. El final ens pot semblar inversemblant però el llibre no cerca la versemblança i, en tot cas, diuen que la realitat tampoc ha de ser, necessàriament, versemblant. La novel·la és una mena de paràbola plena de temes, l’esperança, la fe, l’amor, l’amistat, la religió, la identitat, les pàtries, l’existència de Déu, els prejudicis… Per damunt de tot plana la vida humil d’un home qualsevol, pobre, d’una minoria marginada, però no necessàriament desgraciat del tot, o, al menys, mai desesperat de forma absoluta. Fins i tot diria que el de menys, al capdavall, és l’argument, i que el més important és poder gaudir de la prosa consistent, viva, lleugera i aparentment senzilla de Roth, un gran autor, amb una grapa literària immensa, del qual paga la pena anar coneixent gran part de la seva obra, ara que podem.
