L’Avenç

  • Els invisibles joan lluis lluis

    Estimar una llengua i tot el que orbita al seu voltant

    A 'Els invisibles', Joan-Lluís Lluís repassa la seva relació amb el català, des que estudiava en una escola francesa fins a esdevenir escriptor.
  • Infelicitat perfecta', Peter Handke

    Explicar el suïcidi de la mare

    'Infelicitat perfecta', un dels títols més coneguts del Nobel Peter Handke, és més una reflexió sobre l'escriptura que un llibre biogràfic.
  • les closes maria angels anglada

    El fals crim de la besàvia

    L’editorial L’Avenç recupera ‘Les Closes’ de Maria Àngels Anglada, novel·la que va guanyar el Premi Josep Pla el 1978.
  • els barcelonins adria pujol

    Ser barceloní és…

    Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz En sentit literari, i simplement literari, és on sóc pujolista de cap a peus. En un primer moment vaig cometre l’error de pensar que, pot ser, un llibre sobre els barcelonins no tenia trellat. És a dir, que era un projecte massa ample i que, per l’ambició, podria acabar com aigua en cistella. No obstant això, aquest treball de camp que ha fet Adrià Pujol, des del principi, m’ha semblat més fascinant com més navegava per aquell mar de bon lèxic (sense metàfores encara seríem australopitecs, oi?). Així doncs, veig que el llibre que.
  • chejov anton

    La dura vida de Txékhov

    'La vida de Txèkhov', d'Irene Nemirovsky, és molt més que una biografia i ens obre moltes finestres a l'entorn de l'escriptor rus.
  • Un país a l'ombra Jordi Amat

    Josep Maria Vilaseca Marcet, l’activisme en segon pla

    Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco La biografia és un gènere complex, encara més quan  ens acosta a personatges contemporanis i al seu context. És també un gènere imprescindible. Han d’estar ben escrites i saber trobar l’equilibri entre la necessitat de desvetllar la vida del biografiat amb virtuts i defectes, grandeses i contradiccions i la imprescindible discreció lligada al fet de què molts familiars ben propers encara són vius i es troben en actiu. Les biografies de personatges actuals acostumen a respondre a encàrrecs i això pot generar una certa servitud ja que cal cercar una necessària objectivitat que sàpiga.
  • Barris veïns i democràcia Marc Andreu

    Història social dels moviments veïnals de Barcelona

    Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Marc Andreu Acebal (Barcelona, 1973), historiador i periodista, ha centrat la seva tasca acadèmica a l’entorn del tema dels moviments veïnals que van tenir un gran protagonisme durant el franquisme tardà i la Transició. Barris, veïns i democràcia (L’Avenç) recull la seva tesi doctoral i per això no és aquest ben bé un volum divulgatiu ni planer sinó una obra extensa i profunda que aplega moltes dades ben documentades. Per aquest motiu potser es faci necessari acompanyar la lectura del llibre amb altres articles de l’autor i fins i tot cercar entrevistes que se li.
  • Emile Zola La bestia humana

    Una novel·la bestial d’Émile Zola

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco La bèstia humana és una de les novel·les més populars d’Émile Zola, un autor que no ha estat excessivament traduït al català i, de fet, aquesta és la primera vegada que es publica aquest llibre en la nostra llengua. L’excel·lència d’una traducció es percep de forma gairebé intuïtiva i aquí ens trobem amb una versió (de Josep M. Muñoz) que té moltes virtuts. El llibre forma part de la sèrie dels Rougon-Macquart. Zola segueix aquesta família al llarg de diferents generacions. Jacques Lantier, fill de Gervaise Macquart (personatge principal de L’assommoir), és el protagonista,.
  • llegir en catala

    La lluita per la visibilitat dels petits editors

      Sebastià Bennasar. Barcelona / @sbennassar La indústria editorial catalana treu al carrer un volum aproximat de 10.000 títols cada any en la nostra llengua. Amb aquesta xifra de publicació –a la qual se li ha de sumar el nombre incessant de títols en castellà- és lògic que hi hagi una pugna molt dura per la visibilitat i per la presència a les llibreries. Aquesta és una de les batalles més dures que manté un col·lectiu d’editors independents que s’han unit per crear “Llegir en català”, un col·lectiu unit per voluntats de sinèrgies i que properament abastarà la totalitat.