Marta Etura: “A Espanya també hi ha talent en cultura i ciència, no només en esport”

L'actriu es posa en la pell de Santa Teresa de Jesús en l'espectacle de dansa 'Teresa (Ora el alma)'
L’actriu Marta Etura, de negre, és Santa Teresa de Jesús

Marta Etura (Sant Sebastià, 1978) és una actriu polièdrica. És especialment coneguda en cinema després d’haver participat en pel·lícules com Para que no me olvides, Mientras duermes, Eva o Celda 211. Per aquesta darrera va guanyar un premi Goya a la millor actriu de repartiment. Ha treballat també en televisió, on el seu projecte més recent encara s’ha d’estrenar a TVE: la sèrie de nou capítols La sonata del silencio. I fora de les càmeres, ha fet teatre i dansa. Precisament ara està de tour per Espanya amb Teresa (Ora el alma) on, a través de la dansa contemporània, es posa en la pell de Santa Teresa de Jesús per mostrar l’esperit d’acció, lluita, misticisme i amor desmesurat que hi ha en la seva obra El libro de la vida. L’espectacle està impulsat per l’Obra Social “la Caixa” en motiu del V Centenari del Naixement de Santa Teresa de Jesús.

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Teresa (Ora el alma) és un espectacle que mostra l’univers de Santa Teresa de Jesús a través de la dansa. No sembla fàcil!

Aquest és un viatge a través dels sentits en el qual la protagonista és Santa Teresa de Jesús, una persona molt inquieta, amb moltíssima vida dintre, però que pel fet de ser dona en una època com la seva, no ho va tenir gens fàcil. Ella va sobrepassar els límits que tenia imposats, va ser valenta. El seu llegat és el punt de partida d’aquest espectacle que, gràcies a la coreografia de Chevi Muraday, és plàsticament molt bonic, té molts elements que hi convergeixen: hi ha una soprano increïble com Verónica Ronda, tres ballarines que són unes fora de sèrie i els textos de Santa Teresa. El que es troba l’espectador no és tant una narració cronològica, sinó més aviat un espectacle de caire simbòlic. És cert que no ha estat fàcil, però ha valgut la pena posar-s’hi.

Què has descobert en Santa Teresa de Jesús?

Jo coneixia el personatge de Santa Teresa de Jesús, però mai abans m’havia endinsat en els seus textos ni en la seva vida. He descobert en ella a una excel·lent escriptora, a una dona que va viure intensament, que va deixar petjada. Ella mai va deixar de fer allò en el que creia per difícil que ho tingués. En aquest sentit és una dona que va més enllà de la seva època i, per tant, pot ser un exemple que pot ajudar-nos a trencar les nostres pròpies fronteres, a ajudar-nos a ser més valents, a apostar per allò que creiem.

Per tant, podem dir que Santa Teresa de Jesús encara té vigència?

Sí, i tant! Santa Teresa, com altres personatges, sempre poden alimentar-nos d’alguna manera. Com ho fa el Quixot, per exemple, encara que sigui ficció. Ens aporten uns valors i gairebé els podríem considerar contemporanis. Santa Teresa de Jesús em trasllada també a altres personatges femenins, a la capacitat de lluita, a no deixar-se sotmetre’s per límits o per la societat. Són personatges admirables, referents.

Amb Eduardo Noriega i Daniel Grao formes part del repartiment de la sèrie de TVE La sonata del silencio, encara no estrenada. En ella interpretes una dona que en el Madrid dels anys 40 també ha de lluitar per sortir endavant en un món d’homes…

Sí, Marta, el meu personatge, és una dona que viu en una època sotmesa a l’autoritat masculina. Llavors les dones no tenien llibertat ni independència, la qual cosa és una barbaritat. La sonata del silencio mostra que això acaba perjudicant també als homes i, en definitiva, a la societat.

Has fet cinema, teatre, dansa, televisió… Quin és l’escenari més gratificant?

Tot té la seva recompensa, però potser el teatre especialment. Actuar en teatre fa que siguis més amo de la teva feina, expliques la història d’una forma més personal, tens espai per viatjar, per ser més tu mateix, en definitiva. Però en cinema, per exemple, si participes en una pel·lícula que tingui èxit, reps un reconeixement més immediat i molt més gran. Però en aquesta professió un actor o una actriu no escull mai al 100% on vol treballar, és més aviat al contrari, són els projectes que t’arriben, ens truquen a nosaltres. Un actor no escull el seu recorregut, només ho fa en la mesura de les seves possibilitats.

El cinema espanyol valora més una cara coneguda que el talent?

No es pot generalitzar. Potser en televisió sí es busca més una cara coneguda o una cara bonica, i és un error. No es pot prioritzar això abans que el talent.

Darrerament s’ha posat encara més difícil treballar en cinema?

Està complicat, sí, però com en totes les indústries culturals com el teatre o la literatura, sobretot en un país com aquest, on la cultura no rep el suport necessari.

Ara tenim unes eleccions generals… Què li demanaria als candidats en matèria de cultura?

Que facin un esforç per donar suport a la cultura, per ajudar-la. Que treballin perquè en aquest país la cultura tingui el valor i el reconeixement que es mereix. El talent no només el tenim en l’esport, també n’hi ha en la cultura i en la ciència.

Categories
ActorsENTREVISTESESCENA
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES