Un calidoscòpic himne al pop: el nou àlbum de Coldplay

La banda liderada per Chris Martin publica 'A head full of dreams'

Nicola di Padova


Quantes vegades en la vida hem sentit a dir allò de “no jutgeu un llibre per la seva coberta”? “A head full of dreams”, el nou àlbum de Coldplay és una excepció a aquesta regla: n’hi ha prou amb mirar l’acolorit calidoscopi de la coberta per anticipar el to i els temes del disc. Abandoneu la sonoritat més intimista i minimalista de l’anterior Ghost stories (2014), el nou àlbum de Chris Martin i els seus socis és un autèntic himne al pop contemporani: de la sonoritat funk d’Adventure of a lifetime, el primer single que ha anticipat el projecte, al R&B de Hymn for the weekend; de la sonoritat típicament coldplayana d’Amazing day als cors d’Up&up.

L’àlbum, produït pels noruecs Stargate i Rik Simpson, compta amb la participació de convidats (més o menys) il·lustres com Beyoncé, Merry Clayton, Brian Eno o Noel Gallagher, que es reuneixen en el cor final d’Up&up. També hi ha espai per l’ex-dona de Martin, Gwyneth Paltrow, i la nova companya Annabelle Wallis. Per donar inici a la dansa ens trobem la cançó que dóna títol al disc, A head full of dreams, una de les cançons més descaradament pop que, amb la seva rítmica dansa i la guitarra funky és una clara declaració d’intencions. Sense dubte, un dels cims més alts és Hymn for the weekend, amb una col·laboració amb Beyoncé, de tons R&B i lírica eufòrica: “Now I’m feeling drunk and high / so high so high / that I shoot across the sky” Un hit assegurat!

Cal destacar també Everglow, la clàssica balada que només Coldplay sap fer. Escrita per a i amb Gwyneth Paltrow, és una declaració d’afecte post-ruptura a la seva ex-companya. També Army of One, mid-tempo que funciona i roman en el nostre cap després d’haver-lo escoltat només una vegada. Entre melodies ben escollides i cors in crescendo que s’han convertit en la seva marca de la casa, Coldplay, mai tan lluny d’aquells sons indie/brit pop que van decretar l’èxit al principi, continua amb el seu camí experimental de diferents estils i gèneres musicals, amb la veu càlida i melancòlica de Chris Martin com a únic element de continuïtat.

Serà un èxit A head full of dreams? És fàcil respondre aquesta pregunta: sí. Des de fa quinze anys, Coldplay esta fent cançons que tots, en un moment o altre, hem cantat, i te’ls estimis o els odiïs, sembla natural pensar que tenen la primera posició dels rankings assegurada. Però l’àlbum funciona? Aquest és una discurs massa subjectiu: si, com qui escriu, heu estimat Coldplay des dels seus inicis i esteu encara a l’espera d’una seqüela de l’inigualable Parachutes, de l’any 2000, llavors tornareu a estar una mica decebuts. Però si, per contra, heu acceptat la idea de què Coldplay és només un excel·lent grup comercial, llavors podeu considerar aquest com un dels millors àlbums pop de l’any. I per als més fidels, el 26 i 27 de maig del 2016, Coldplay portarà el seu A head full of dreams tour a l’Estadi Olímpic de Barcelona.

Categories
DiscosMÉS MÚSICA
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES