Albert Mena. Barcelona
La publicació dels Cuadernos negros de Martin Heidegger el 2014 segueix fent vibrar, a dia d’avui, el teixit filosòfic que rodeja aquesta figura cabdal del pensament del segle XX. Redactats entre 1931 i la dècada dels 70, els quaderns han sortit a la llum quaranta anys després de la mort del creador de L’ésser i el Temps, obra que és, segons Jürgen Habermas, l’aportació més important a la filosofia alemanya des dels dies de G. W. F. Hegel, representant il·lustre de l’idealisme romàntic. Peter Trawny va ser l’encarregat de dur a terme la recopilació de textos per a l’edició de Cuadernos negros (publicats per Editorial Trotta) i arrel d’aquest contacte amb el que podria ser “cúspide i colofó” de tota l’obra de Heidegger, Trawny ha elaborat un volum on analitza la innegable relació entre el pensador i l’antisemitisme: Heidegger y el mito de la conspiración mundial de los judíos. Aquesta disputa, polèmica que existia ja en temps de vida del filòsof, ha anat prenent amb el temps més rellevància, en tant que permet entendre conceptes i reflexions emprats per ell habitualment i veure’ls des d’un punt de vista crític.
La metodologia de Trawny a l’hora d’analitzar els textos és d’una pulcritud envejable, sempre prudent, i oferint un àmbit d’interpretació vastíssim -les observacions que en treu mostren no només un respecte profund per l’obra de Heidegger sinó també la voluntat de fer-li justícia, tant en les seves llums, que en té, com en les tenebres, sovint sorprenents per la seva tosquedat i ximplesa. Un dels exemples més desagradables d’aquests errors de pensament consisteix en vincular el “judaisme” amb una “habilitat extraordinària pel càlcul”, afirmació impossible de justificar, i que per a més inri prendrà un rol fonamental en mans de Heidegger a l’hora d’explicar històricament les desgràcies de la Segona Guerra Mundial. Ho afirmarà en dir que jueus i nazis es troben “dins d’un mateix nivell ontològic”, que el conflicte que esdevé entre ells té lloc perquè són dues forces essencialment oposades dins d’una mateixa realitat. Aquesta realitat es troba afectada i contaminada estructuralment per aquesta “habilitat pel càlcul” (fins i tot el partit nacionalsocialista és un producte resultant d’ella) i la guerra no és res més que una “fase històrica” necessària que se superarà.
L’abstracció dels termes “judaisme” i “destresa pel càlcul” impossibiliten que els jueus a qui suposadament fa referència Heidegger siguin persones de carn i ossos. Més endavant parla de “forces jueves que conspiren des de les òrbites de poder”, afirmació que fa vessar el got i que acaba fent impossible prendre’s cap d’aquestes referències com a quelcom teòric a tenir en compte. D’aquí que un dels grans mèrits del llibre de Trawny consisteixi en presentar al filòsof alemany com a fal·lible, com a geni capaç d’invocar forces primigènies dins el pensament, però també com a ànima turmentada afectada pels prejudicis racistes i hipòcrites de la societat en què vivia. El problema, segons Trawny, serà a partir d’ara veure quines de les idees (que fins ara s’havien considerat vàlides) del filòsof són hereves de la corrupció amb la que coexisteixen, i fins a quin punt la part ideològica tòxica del pensador va afectar la seva quotidianitat.
Trawny subratlla sovint que Heidegger no formava part del cercle nazi i que mantenia un antisemitisme substancialment diferent, tant des d’un punt de vista filosòfic i polític com personal (ell mateix tractava sovint amb jueus, alguns d’excepció, com la pensadora i teòrica imprescindible Hannah Arendt). Al final del seu llibre Heidegger y el mito de la conspiración mundial de los judíos ens fa veure que el problema del pensador era un altre: una frustració d’origen incert (possiblement vinculada al pobre estat econòmic d’una Alemanya enfonsada després de la 1a Guerra Mundial) que exaltava el teòric des d’una perspectiva visceral, i que aquesta energia, tan il·luminadora pel que fa a l’anàlisi filosòfic, també el feia vulnerable a valoracions impròpies condicionades per un entorn sociopolític nefast. Trawny acaba dient que és humà cometre errors (i que la filosofia ha de ser necessàriament espai on aquests s’hagin de poder cometre) però no eximeix Heidegger de la seva contribució a un antisemitisme teòric (no se sap si també pràctic) que afecta no només la seva obra, sinó la d’innumerables seguidors que hauran d’avaluar els efectes inesperats d’aquests Cuadernos negros.
És poc probable que algú que es pren seriosament Heidegger no acabi afectat per un volum que està destinat a canviar la història del pensament. L’estil de Trawny, dinàmic i precís, contribueix a transmetre informació a gran velocitat, tot i la densitat d’alguns passatges (inclou forces textos de Heidegger, com era d’esperar), i l’estructura del llibre afavoreix la impressió de crescendo dramàtic a mesura que es fan més evidents (i insuportables) les repercussions i conseqüències del pensament tòxic del filòsof. Les últimes pàgines són un prodigi d’execució filosòfica amb efectes reals dins el món en què vivim. L’edició de l’editorial Herder afavoreix la lectura ràpida del text, i alhora ofereix prou espai per a que sigui possible respirar i reflexionar. Contribueix, doncs, a la realització d’un volum sobre filosofia que ha esdevingut, des de la seva publicació, un text fonamental del pensament contemporani. No el deixin escapar.
