Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
Generació Gintònic és un llibre que intenta reflectir, d’una forma entre frívola i distant, el món barceloní lligat a aquella esquerra que Joan de Sagarra va definir com gauche divine, una expressió que ha fet fortuna. L’autor, Damià del Clot, nascut l’any 1973, no va viure l’ambient en el qual situa la narració i, per tant, es nodreix en gran part de la mitologia que s’ha anat construint sobre aquells personatges, els seus costums i els seus espais de trobada.
Tot i l’esforç fet en la reconstrucció d’aquella època que, aleshores, l’any 69, ja començava a decandir-se, i la documentació que es pot copsar en l’esforç de l’autor en citar llocs de trobada de l’època, cinema de culte, begudes alcohòliques de moda o la música que formava part del context, els personatges no acaben de resultar creïbles, hi ha una certa manca de profunditat que potser sigui intencionada. Al capdavall aquell món era frívol i minoritari, la seva suposada modernitat avui caldria qüestionar-la en molts aspectes. En alguna rara ocasió alguna persona d’un altre ambient més modest, com ara la protagonista del llibre, tot i que es tracta d’una narració coral en molts moments, s’integrava més o menys en aquell elitisme de casa bona però això era més aviat l’excepció.
De forma inevitable, hi surt Londres, que en aquells anys va substituir d’altres capitals, com ara París, en esdevenir l’objecte de desig de la poca gent jove amb aspiracions de modernitat i possibilitats de viatjar. Tot plegat fa que en ocasions el tòpic canònic es mengi les possibilitats d’una història en la qual s’hi percep la grapa de l’escriptor però que precisaria d’una maduració més aprofundida i de reflectir més la realitat barcelonina, molt més àmplia i global que la d’aquells grupuscles privilegiats sovint lligats a un món universitari i intel·lectual absolutament restringit.
La novel·la és pot situar en el camp de la novel·la històrica, encara que sigui en una història ben recent i cau en el parany d’altres títols actuals que intenten reconstruir un passat encara proper, aplega un excés de documentació destinada a recrear un ambient que seria millor reconstruir des de la introspecció acurada dels personatges. No n’hi ha prou en acumular dades i noms d’establiments emblemàtics, tot això s’ha de justificar més a fons. La Barcelona de l’època era polièdrica, en els barris obrers i fins i tot en els de barraques també hi suraven iniciatives lligades a la modernitat i la única diferència potser rau en el fet de què aquella gent del carrer Tuset provenia majoritàriament dels qui detectaven els poders, també els poders culturals, i han tingut més recursos per promocionar-se i fer literatura gairebé llegendària sobre ells mateixos.
Tot i amb aquestes limitacions el llibre té l’interès d’acostar-nos a un temps i un país encara poc explicat i que diferents llibres d’història publicats fa poc ens el mostren complex i en ebullició malgrat tanta grisor aparent. La novel·la apunta molts temes interessants i esbossa personatges que amb una mica més d’elaboració i ambició literària, i menys pressa, haurien millorat el conjunt.
