Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
El complot mongol es va publicar per primera vegada l’any 1969, a Mèxic. Amb l’interès actual creixent pel gènere negre és important comptar amb aquesta reedició de Libros del Asteroide, però cal tenir en compte la innovació estilística i temàtica que va representar en els seus inicis aquest llibre, en el seu país. Amb un argument complicat i trepidant i pocs personatges, l’autor s’immergeix en el context de la guerra freda, enmig d’un complot internacional sacsejat pel recent assassinat del president Kennedy.
La novel·la, que recorre a aquest Mèxic tòpic o no tant, en el qual la vida té poc valor i es mata de forma gairebé absurda i gratuïta, compta amb un protagonista singular, una troballa. Filiberto García és l’inevitable investigador lligat al gènere, l’home encarregat de treure l’entrellat d’un conflicte en el qual haurà de col·laborar, a la seva manera, amb un americà i un rus, com si tot plegat es tractés gairebé d’un acudit recurrent.
L’home ja està de tornada de tot, al llarg del llibre s’alternen els seus fascinants i estripats monòlegs interiors a través dels quals ens podem fer una idea de la seva trajectòria vital, amb la narració en tercera persona. Per ajustar-se al motlle habitual en aquest tipus de personatges, el nostre antiheroi també s’enamorarà, en la seva espinosa maduresa decadent, i experimentarà malgrat ell mateix una tendresa desconeguda vers una noia jove, exòtica i explotada, no del tot innocent però que veurà en ell alguna cosa especial. Un amor que ja es preveu que resultarà impossible, és clar.
Rafael Bernal es va inspirar en el tipus de novel·la escrita als Estats Units, amb una intenció clarament comercial als inicis, tot i que amb el temps en fem lectures més ambicioses. Aconsegueix, entre tòpics, crear un personatge fascinant, un antiheroi més proper al Méndez de González Ledesma que no pas a tants detectius gourmets com hem anat entomant. Utilitza per a aconseguir-ho un tipus de llenguatge popular agosarat i viu, aquest castellà popular de Ciutat de Mèxic farcit de referències pintoresques i de mots, com aquest pinche contundent que serveix per a tot i que deu resultar impossible de traduir, uns mots coloristes que s’acumulen i es repeteixen, i ho fa d’una forma natural i no impostada, un altre risc en el qual rellisquen molts autors en voler donar versemblança a les històries. La grapa narrativa fa que tots els personatges superin els estereotips en els quals podrien caure en mans d’un escriptor menys brillant.
Filiberto García es un professional de la seva feina, va fer la Revolució, compleix ordres, tot i que en algun moment treballi pel seu compte, si cal, no li fa res matar qui sigui però vol arribar al fons de la qüestió. No és comunista ni anticomunista, segons respon a un funcionari que el contracta, i això ens situa fora de tota ideologia, aspecte aquest que en ocasions, a la recerca d’un cert missatge, ha perjudicat molts llibres del gènere ben intencionats. El protagonista té la seva pròpia ètica personal i lluita, a la seva manera, contra el mal. No hi fa res que el ritme trepidant de la història ens faci perdre una mica o que fins i tot no acabem de lligar caps en aquest món d’aprofitats, perdedors i supervivents, aquesta és també en moltes ocasions una característica del gènere, en el qual podem trobar molta palla però també perles com aquesta.
Rafael Bernal va néixer l’any 1915 a Mèxic i va morir a Suïssa, el 1972, encara relativament jove, tres anys després de la publicació d’aquest llibre. Va escriure història, teatre, relats, articles i d’altres novel·les de gènere però res li ha donat tanta fama com aquest complot mongol, que es va dur al cinema, dirigit per Eceiza, l’any 1977 i protagonitzat per Pedro Armendáriz. Afortunadament, es pot trobar a la xarxa amb facilitat. S’ha publicat recentment una novel·la gràfica sobre el llibre, de la qual s’ha extret la il·lustració de la portada d’aquesta edició, obra del gran il·lustrador Ricardo Peláez. L’edició ve acompanyada d’uns textos imprescindibles, al principi i al final, obra dels també escriptors Élmer Mendoza i Yuri Herrera, que ens ofereixen molts detalls i reflexions sobre el llibre i les seves circumstàncies.
_________
Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:
