Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
Encara es pot veure, fins a primers de maig, L’efecte, aquesta petita joia teatral que està funcionant molt bé a causa, sobre tot, del boca-orella. Ramon Madaula i Roger Coma ens ofereixen tot un recital interpretatiu que juga amb una ironia intel·ligent, gairebé subtil en moltes ocasions, a tocar de l’humor anglès, per tal d’endinsar-nos en els motius profunds que porten algú a voler assolir poder i exercir-lo. El text, excel·lent, és obra de Madaula, qui interpreta un psiquiatra professional de prestigi que disposa de molt poc temps per poder evitar les picors i les ganyotes que aclaparen el president electe, així que aquest intenta assajar el discurs d’investidura.
L’obra, tot i incidir en l’ara i aquí, evita paral·lelismes d’aquests tan poc subtils als quals ens té acostumat un teatre popular habitual, que pretén fer crítica política de forma directa i, en moltes ocasions, grollera i fàcil. Aquest president pot ser moltes persones però no n’és cap de concreta. No sabem a quin partit pertany, ni si és més aviat d’esquerres o conservador. Les referències al tarannà del nostre país defugen el cofoisme i ens enfronten a una realitat més galdosa del que voldríem creure, fins i tot pel que fa al passat remot.
Ah, però precisament allò que volem creure que som és el que volem sentir i allò que un polític ambiciós ens ha de dir, si vol comptar amb les devocions dels electors. No hi ha res més letal per a un polític professional que evidenciar les seves febleses i inseguretats. Les inseguretats fan sentir insegura la gent i tots volem que ens diguin que ens estimen encara que sigui mentida. El cinisme del psiquiatra ens enfronta, amb humor i grapa, al món real, ocult rere les formes, les consignes, els discursos electorals i els mítings sorollosos.
El text aprofita a fons les virtuts teatrals dels dos protagonistes, que ens ofereixen un recital amarat de silencis, de situacions hilarants que no arribem a l’excés ni els cal arribar-hi, de rèpliques magistrals que fan que la durada, uns setanta minut, sigui la que toca tot i que l’obra se’ns faci curta. Es percep, per la reacció del públic, que estem davant de teatre en estat pur i de dos actors de molta categoria, qui sap si perquè ells també ens volen fer creure que ho són i s’ho creuen, seguint les sàvies orientacions d’aquest psiquiatra imaginari.
La Sala Muntaner resulta un indret adient per a aquest muntatge, que potser en un teatre més gran perdria alguns matisos. Pel meu gust és aquest un dels millors espectacles de la temporada, i això que és aquesta una bona temporada teatral. Ramon Madaula ja fa anys que demostra el seu pes immens com a actor. Ara, a més, ens sorprèn amb l’autoria d’un text divertidíssim i crític al mateix temps, amb molts aspectes que ens fan reflexionar sobre el que fem, el que volem i el que votem. Roger Coma, més jove, és un d’aquests actors que tot ho fa bé i que pot fer creïble qualsevol personatge que interpreti. Es percep la bona direcció de Casanovas i la consistència general de tot l’equip responsable de la posada en escena. Per a passar una molt bona estona i sortir del teatre amb la sensació d’haver estat tractats, com a públic, de forma seriosa, malgrat els riures i somriures que hem amollat durant la representació.
______________
L’efecte / Sala Muntaner (Muntaner, 4) / Text de Ramon Madaula / Direcció de Jordi Casanovas / 70 minuts / Fins el 7 de maig de 2017 / De 20 a 22 euros / www.salamuntaner.com
