Marta Planes. Lleida / @martaplanes
L’illa de Bembé (Rosa dels Vents), de Mercè Falcó, és la novel·la guanyadora de la tercera edició del Premi Literari Autor Revelació. L’autora debuta amb una novel·la protagonitzada per la Maria, una jove educada per ser una bona esposa però que acaba lluitant contra les estrictes normes establertes per la societat de l’època i prenent les seves pròpies decisions, lluny dels seus pares i del món que sempre havia conegut, a Cuba.
La novel·la ens situa a finals del segle XIX, quan la Maria, una jove barcelonina de només disset anys, es enviada pels seus pares a Cuba després de celebrar per poders un matrimoni de conveniència amb un terratinent sucrer. Qui la rep al port de l´Havana, però, és l’Alfons, un jove funcionari de duanes crioll amb qui passa els seus primers dies a l’illa, abans que el seu marit la faci anar a buscar. No cal dir que tots dos s’enamoren l’un de l’altre però que no gosen dir-s’ho, no cal dir que aquest enamorament els condemnarà a patir, ja que s’hauran de veure contínuament sense poder confessar-se el que senten i tindran problemes, molts problemes.
Entremig, la Maria aprèn a fer d’esposa i de terratinent. La hisenda del seu marit, coneguda com l’illa de Bembé, viurà la transició entre els esclaus i els treballadors assalariats. La Maria intentarà millorar les seves condicions de treball, ensenyar-los a llegir i escriure, intercedir entre les tensions que es produeixen i millorar la gestió de la finca. La Maria se surt de totes les dificultats, tot i que és una noia que procedeix d’una família acomodada que mai havia fet res per iniciativa pròpia. La seva educació, com la de la majoria de dones de l’època que podien accedir-hi, estava destinada a trobar un bon marit: cosir, tocar el piano, aprendre francès… res l’havia preparat per enfrontar-se sola a una cultura diferent, una hisenda tan gran i un amor impossible.
Es tracta d’una novel·la amb constants alts i baixos de ritme (i llastrada també pel nombre de pàgines: 454) que en alguns moments fan pensar en abandonar-la, però val la pena arribar fins al final, no ja per la resolució de la trama, previsible, sinó per conèixer la realitat de Cuba. La novel·la, molt ben documentada, se situa en un moment interessant, a mitjans del segle XIX, en què l’illa encara és una colònia espanyola però on cada cop hi ha més partidaris de fer un pas endavant contra els colonitzadors però sense saber encara cap on: hi ha partidaris de vendre l’illa als Estats Units i n’hi ha de la independència. Es tracta d’una societat en què conviuen africans, anglesos, espanyols, criolls… on la religió catòlica imposada pels espanyols hi té un pes molt important però també els deus “importats” dels països de procedència dels esclaus, evidentment mal tolerats pels capellans catòlics. Totes aquestes influències i circumstàncies ens poden ajudar a entendre la societat cubana actual.
_________
Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:
