Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
L’acollidora sala del Raval segueix en la seva línia de portar a l’escenari títols clàssics de terror i misteri i s’estrena aquesta temporada amb La dona de negre. Es tracta de l’adaptació teatral d’un llibre de l’escriptora Susan Hill, de terror gòtic, amb fantasmes i casalots maleïts pel mig. Després de La ratera, d’Agatha Christie, és aquesta l’obra que s’ha mantingut durant més temps en cartell als escenaris londinencs. Per Barcelona va passar, de forma breu, fa uns quants anys, una excel·lent versió protagonitzada per Emilio Gutiérrez Caba i en cinema se n’ha fet una versió força lliure, amb crítiques molt desiguals, protagonitzada per Daniel Radcliffe (Harry Potter).
La novel·la, que recupera l’ambient i la temàtica dels relats noucentistes, amb elements habituals (casa solitària, pantans i maresmes, dones misterioses i solitàries, fets ocults del passat, malediccions, cementiris i aparicions) es va publicar el 1983. Tot i que les històries de misteri, amb elements sobrenaturals, sempre tenen la seva gràcia, els anys passen i cada vegada ens resulten menys versemblants els fantasmes i els esperits condemnats. A l’obra tan sols hi surten dos personatges: el protagonista de la història, disposat a exorcitzar la seva biografia i l’actor que l’ajudarà en aquesta tasca i que acabarà adduït per la narració. L’obra se sol representar amb una escenografia austera i modesta, que juga amb la imaginació i amb elements sonors diversos.
La versió del Raval resulta una mica feixuga, sobretot la primera part, que s’allarga en excés i que convindria alleugerir. Quan l’acció se situa ja, de forma suposada, en l’escenari dels fets, la dinàmica millora, amb l’ajuda d’uns quants ensurts, habituals en el gènere. Carlos Vicente i Gerard Clavell, dos bons actors, es posen en la pell dels seus personatges de forma convincent, però tot plegat no acaba d’agafar el to ni de provocar el terror previst, tot i que és aquesta una obra que amb el rodatge és molt possible que millori força.
La temàtica de terror i misteri sembla tenir el seu públic, pel que fa al teatre, el mateix que la novel·la negra o el cinema fantàstic. Malgrat que les nostres pors a allò sobrenatural s’hagin abaltit, sempre es pot passar una bona estona patint una mica. En tot cas, una proposta a tenir en compte en el context del panorama teatral de la temporada. Cal aquest tipus de teatre comercial, distret, dirigit a un públic ampli i eclèctic i que recupera textos del gènere que han assolit la categoria de clàssics.
__________
La dona de negre / Teatre del Raval (c/ Sant Antoni Abat, 12) / Director: Empar López / Text de Susan Hill / 105 minuts / www.teatredelraval.com
