Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila
L’escriptor Federico Garcia Lorca (1898 – 1936) és un dels poetes que ha tingut major popularitat en la literatura espanyola del segle XX. El seu únic llibre escrit en prosa, Impresiones y paisajes (1918), és reeditat ara per l’editorial Biblioteca Nueva en una edició commemorativa a càrrec de Jesús Ortega i Víctor Fernández, en homenatge al centenari de la seva publicació (amb il·lustracions d’Alfonso Zapico). L’obra és una interpretació de records i vivències que van tenir lloc en els viatges d’estudis universitaris entre 1916 i 1917 amb companys i el seu gran mestre de teoria literària, Martín Domínguez Berrueta. El granadí relata la descripció de paisatges de la geografia espanyola (des d’Àvila fins al seu poble natal, Granada, passant per Burgos, Galicia i Baeza) i les impressions i emocions que el paisatge suscita en la seva ànima.
Aquest volum recull l’empremta que el paisatge va deixar en la seva memòria i ens ho transmet a través d’imatges sensorials que prenen forma de relats. A més, també es tracten altres temes rellevants que tenen a veure amb els seus interessos estètics: cants gregorians, arquitectura renaixentista i gòtica, jardins i postes de sol. El paisatge constitueix en Lorca un dels seus grans símbols i referents a l’hora d’escriure. La seva terra natal, Andalusia, és un dels eixos més importants en els quals giren moltes narracions. El protagonista principal passeja com a flâneur per les ciutats i s’enriqueix de les impressions que li susciten els estímuls provinents de la ciutat.
Una de les grans meravelles d’aquest autor és que sap trobar bellesa en les quotidianitats del dia a dia i ens ho dona a conèixer a través de paraules. Paraules que juguen amb la frontera entre la prosa i la poesia. Tot i ser un text escrit en prosa, Lorca apunta a un llenguatge i uns procediments marcadament poètics: “La umbría fuerte que le anima y el cielo de piedra que le abruma, hacen que el jardín esté siempre en la tristeza amarga del otoño”.
Tanmateix, mostra un profund interès en plasmar la tradició i els costums de diversos pobles, és a dir, el gust per allò popular (fet marcadament lorquià que posteriorment serà utilitzat en la seva poesia). Aquesta situació fa que el lector s’impregni de l’esperit de la tradició i de la cultura dels pobles de l’època. El gust per allò popular és quelcom que està totalment en la seva obra: es troba tant en cançons populars escoltades en una església com en el tractament de la naturalesa dels jardins. Hi ha una constant reflexió sobre la voluntat d’introspecció del personatge respecte del paisatge; és més, es podria dir que és a través del paisatge que entenem les reflexions i els sentiments propis del personatge.
Cal destacar que un dels grans punts a favor d’aquesta edició són les il·lustracions d’Alonso Zapico que ajuden a crear un ambient i clima ideal per a la lectura, i conjuntament amb el relat en primera persona, les impressions es mostren al lector gairebé com si les pogués palpar amb la punta dels dits. Tot i que Impresiones y paisajes no va tenir gaire debut literari en l’època de Lorca, ja es començava a entreveure el gran poeta i dramaturg que aconseguiria ser. Aquest llibre és una gran mirada reflexiva a l’esperit de la cultura i de la tradició que l’autor eleva a la seva màxima potència, tot jugant amb meravelloses imatges sensorials.
