Radiografia de la família Lara

A 'Los Lara. Aproximación a una familia y su tiempo' el periodista José Martí Gómez biografia el fundador d'editorial Planeta
L'escriptor Jorge Semprún (esquerra) amb el fundador de Planeta, José Manuel Lara Hernández.

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco


José Martí Gómez (Morella, 1937), un gran periodista en actiu, amb una llarga trajectòria i una dilatada experiència, ha publicat aquest llibre, Los Lara. Aproximación a una familia y su tiempo (Galaxia Gutenberg), que no respon als convencionalismes de les biografies o als condicionaments d’altres llibres semblants sobre famílies rellevants. El volum es conforma de forma una mica caòtica a l’entorn d’entrevistes diverses i amb el recull d’un munt de testimonis i referències. La família Lara i l’editorial Planeta han esdevingut tot un tema de gruix, lligat a la història de Catalunya i Espanya i que incideix de ple en l’evolució del consum cultural literari i periodístic de tot tipus.

José Manuel Lara Hernández, amb qui s’inicia el llibre, va ser tot un personatge, lúcid, espavilat, bocamoll quan li abellia, i amb més cultura de la que se li suposava, si entenem això de la cultura com a un conjunt eclèctic de coneixements, no sempre acadèmics, que ens ajuden a entendre el món i assolir objectius. Va fer molts oficis i va guillar del seu poble, tot i que, d’alguna manera, sembla que el lloc era present en el seu imaginari i d’aquí li venia la devoció per Pedro Páramo, la coneguda novel·la de Rulfo. Va ser boy de revista, al costat de Celia Gámez i va enamorar una dona molt diferent d’ell, amb la qual es va avenir i estimar sempre. Els seus dos fills van ser molt diferents i complementaris, malauradament Fernando moriria de forma prematura, en un accident de cotxe, cosa que va afectar tota la família.

José Manuel Lara Bosch, el qual, per raons diverses acaba per ser el protagonista més rellevant del llibre, va ser un altre personatge de categoria, que va assolir la responsabilitat del grup. Un bon home, malgrat els seus estirabots, disposat a rectificar, quan calia, ni que fos després d’haver afermat la seva primera opinió, no sempre de forma plàcida. El llibre, planer, distret, immens, aplega un munt d’anècdotes molt interessants i divertides, fins i tot. Marti Gómez també ha entrevistat els nets, discrets i prudents a l’hora d’opinar. Sobta comprovar el poc pes que es dona a les dones de la família, mes enllà de la influència, subtil i innegable, de Maria Teresa Bosch.

Potser moltes d’aquestes anècdotes, algunes de les quals relatades per persones que volen restar en l’anonimat, irritin una mica en llegir-les. Lara, el pare, va ser un oportunista que no s’amagava del seu interès per fer negoci, però va tenir visió d’empresa i va assumir riscos, el mateix que el seu successor. I, al capdavall, molts suposats intel·lectuals que van amollar penjaments sobre Planeta i els Lara van acabar per presentar-se al conegut premi literari, quan els va interessar. Malgrat el confessat franquisme del patriarca, una mica pintoresc, molta gent d’esquerra no va tenir manies a l’hora d’aixoplugar-se en una editorial que no sempre actuava de forma honesta. Les pinzellades que es dediquen en el llibre a molts autors, breus i incisives, fornirien material per a molts més llibres i contribueixen a desmitificar la literatura i els escriptors en molts aspectes, cosa absolutament saludable. Entre un conjunt de mesquineses amb pretensions, destaca gent de pes, com Gonzàlez Ledesma, tot un senyor i un escriptor de raça, de cap a peus.

Aquest llibre és ben bé un llibre d’història contemporània, per les seves pàgines desfilen intel·lectuals, artistes, empresaris i polítics i retrobem usos i costums d’altres temps, com allò de canviar novel·les barates o recordar el que va representar poder comprar literatura a l’abast, com aquells llibrets de l’Enciclopedia Pulga. Com en d’altres volums semblants no estaria de més un índex onomàstic al final, per a comoditat en les consultes, car encara que el llibre es llegeix d’una tirada és possible que en algun moment vulguem documentar els records desordenats. I, encara que encarís el producte, no aniria malament comptar amb unes quantes fotografies, tot i que avui es poden trobar les imatges per la xarxa.

El llibre, sense fer concessions ni dissimular els defectes de la saga editorial, humanitza la família Lara i cada personatge en particular. No ofereix una sola mirada, sinó que en aplegar opinions diferents i entrevistes fetes als mateixos Lara, fa planar una visió polièdrica sobre tots ells. Planeta, els seus llibres, els seus premis, les seves iniciatives de tot tipus, i l’extensió de les seves grapes polièdriques, formen part, al capdavall, de la nostra pròpia història sentimental, individual i col·lectiva. I, més enllà dels Lara i Planeta, aquest llibre contribueix a entendre una mica més les relacions de poder que s’estableixen entre les persones que detecten aquest poder o que aspiren a incrementar-lo, des de sectors diversos de la societat.

Categories
Biografies i memòriesLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES