Gemma Aguilera: «Turull és persistent en aconseguir l’objectiu per la via pacífica i democràtica»

La periodista ha escrit amb Jordi Turull 'Persistim', llibre que posa una mirada periodística i política, en primera persona, als fets de l’1-O

Laura A. Baeza. Barcelona / @laurabaeza


La periodista Gemma Aguilera (Sant Boi de Llobregat, 1979) i el polític Jordi Turull (Parets, 1966) han coescrit Persistim (Columna), un llibre construït a partir de visites a la presó i converses a través d’un telèfon per tal de recollir el testimoni d’uns fets que han marcat l’agenda política dels darrers anys. Aquest és un relat sobre la preparació de l’1-O i les seves conseqüències, des del punt de vista de qui ho ha viscut com a informadora i de qui ho ha viscut en primera persona, com a protagonista directe.

 

Suposo que com a periodista escriure aquest llibre ha estat tot un repte.

Ha estat una oportunitat per poder relatar els fets que vaig viure en primera línia com a periodista parlamentària, endreçar les idees i també conèixer fets i detalls que desconeixia totalment, perquè van ser moments molt complexos en què molta informació va quedar tapada, no tant perquè els líders del procés volguessin ocultar-la, sinó perquè qualsevol detall podia posar en perill el referèndum i, posteriorment, l’estratègia de marxar a l’exili d’una part del Govern. Per tant, el llibre m’ha permès oferir un relat força concís de dos anys que han canviat la història de Catalunya i també d’Espanya.

En essència, aquest és un relat periodístic?

Sí, sobretot és un relat periodístic, trepidant, amb molts detalls. La idea era que tothom qui hagi viscut algun moment d’aquest procés pugui recuperar visualment el moment, recuperar sensacions i acabar fent-se una composició de lloc prou exacta d’aquests dos anys.

Com s’escriu un llibre amb algú que està a la presó?

És complex, perquè tota la nostra comunicació ha estat a través d’un vidre i d’un intèrfon. He pogut fer diverses sessions a la presó, sempre amb vidre, i amb paper i bolígraf, però segur que s’han perdut molts matisos que cara a cara i treballant plegats hauria pogut recollir. En cada visita, jo li posava deures, que escrivís coses que li demanava, en paper, per poder-les comentar en la propera visita. I per fer la revisió final del llibre, que també van llegir els seus advocats, la seva família li va poder donar el llibre imprès. Hem tornat a l’època en què tot es feia a mà…

S’ha tingut molta cura de preservar la identitat d’alguns noms per evitar conseqüències penals…

Sí, perquè hem pogut comprovar que qualsevol nom que aparegui en un escrit és susceptible de ser enviat als jutjats. És el problema de la repressió, que una persona es pot trobar en un procés judicial sense haver fet absolutament res, només perquè el seu nom apareix en un escrit. Hi ha centenars de persones amb investigacions obertes per aquesta raó, i el Jordi va preferir preservar-los l’anonimat.

Què vol dir aquí Persistim?

Persistir és una actitud que defineix molt bé el protagonista del llibre. Ell es considera una persona persistent en les seves idees, en la voluntat de diàleg i, sobretot, persistent en aconseguir l’objectiu per la via pacífica i democràtica. A més, considera que l’independentisme, malgrat la situació actual de presó i exili, té l’obligació de continuar persistint des de les institucions i el carrer, per acabar decidint lliurement el seu futur.

El fil del text el marca l’al·legat final de Turull.

Va ser per decisió del propi Jordi Turull, perquè tenia necessitat d’explicar amb molt de detall coses que durant el judici no va poder explicar, perquè el temps era limitat i perquè el Suprem ja havia marcat el relat que acabaria quallant amb la sentència. Volia explicar als ciutadans com i per què es va dur a terme el referèndum, perquè siguin els ciutadans qui jutgin si van ser honestos o no amb el mandat de les urnes.

El llibre ens permet conèixer el procés, si be amb prudència, amb molta claredat.

El llibre explica molts moments importants del procés, amb detalls que no eren pas coneguts, i també amb el testimoni d’una de les persones determinants de tot plegat des de dins del Govern. El conseller de la Presidència va ser una figura molt rellevant perquè el referèndum fos un èxit logístic i social, com també ho va ser la societat civil. Al llibre queda clar que la clau de volta va ser actuar amb clandestinitat per evitar el boicot de l’Estat. Una clandestinitat que els catalans tenim apresa des del franquisme.

I no li falta autocrítica o, com a mínim, reflexió.

Sí, no tot s’ha fet bé, sobretot després de l’1-O, quan l’independentisme comença a perdre la unitat d’acció que havia fet possible el referèndum. També es va pecar d’una certa ingenuïtat en pensar que al davant hi havia un Estat que s’avindria a negociar una sortida democràtica, però al final hi havia un Estat amb porres, jutges i presons.

De totes maneres, sempre ha quedat manifesta la voluntat, a l’hora de plantejar el llibre, de no fer sang sobre la divisió de l’independentisme.

És evident que l’independentisme va viure moments de molta tensió que van provocar alguns enfrontaments, i també és evident que els partits competeixen per guanyar eleccions i no sempre pel bé del país. Però el Jordi Turull ha preferit no fer-ne sang perquè continua apostant per la unitat i pensa que «la roba es renta a casa».

Més enllà de l’1 d’octubre i el procés, Persistim també apropa la figura del Jordi Turull. Descobrim un home responsable amb la tasca que ha decidit portar a terme, lleial al President… Com el definiries tu?

Jo diria que és un home lleial amb les persones amb qui es compromet, fidel als seus principis i poc amic de l’ostentació. Amic del pacte i del consens, i poc interessat en el poder de partit. En Turull tenia la fama entre els periodistes de ser un  home sec, un punt antipàtic, però és timidesa i discreció. I a banda, té un gran sentit de l’humor, que queda ben palès al llibre.

Categories
ENTREVISTESEscriptorsLLIBRESPeriodistesPolítica
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES