Manel Haro. Besalú / @manelhc
Que Besalú és un dels pobles més bonics de Catalunya és indiscutible, però que, a més, acull un dels festivals literaris més transcendentals del nostre territori també ho és. No utilitzo aquesta paraula –transcendental-, de manera gratuïta. Els que som autènticament enamorats de la literatura ho som perquè ens fascina descobrir, perquè tenim una curiositat que no s’extingeix mai, perquè no acabem de completar el relat del segle XX i necessitem més mirades i més idees per seguir donant-li voltes, perquè encara aspirem a saber una mica més de nosaltres mateixos, del món on vivim, dels nostres amors, de les nostres il·lusions, de les nostres frustracions. Volem seguir viatjant amb els llibres, entendre la nostra societat, emmirallar-nos en nous llenguatges, poemes, teatres, narratives. La literatura no s’acaba mai, però necessitem revitalitzar la nostra relació amb ella. Per això no n’hi ha prou amb anar a les llibreries i biblioteques de sempre, espais de primeríssima necessitat, sinó que, de tant en tant, hem de sortir de la nostra zona de confort i ampliar horitzons.
Una cita com el LiberisLiber de Besalú és una explosió d’estímuls. A la plaça Prat de Sant Pere i a la plaça dels Claustres, durant un cap de setmana, fins a seixanta-cinc editorials independents mostren la seva ànima. Poca broma, són segells de Barcelona, Figueres, Madrid, Sevilla, Sant Celoni, Mallorca i València, entre altres localitats, que comparteixen la seva forma de fer i el seu catàleg. Títols en català i en castellà, de tots els gèneres, que permeten allò tan fascinant que és simplement –i ni més ni menys que- descobrir; no satisfer la nostra curiositat sinó fer-la créixer. Arribo a la fira, i em trobo Pau Vadell, d’AdiA Edicions, que m’explica amb orgull que està molt engrescat amb la seva col·lecció de narrativa, on ha publicat recentment Quan el cel embogeix d’Antoni Vidal Ferrando i la seva darrera novetat, Liquidació de Rosina Ballester (primera troballa!). Vadell diu que aquest any no es farà el sopar entre tots els editors, per la situació sanitària, la qual cosa «és una llàstima, perquè –assegura- sempre és una bona oportunitat per conèixer col·legues i divertir-se una mica.»
Uns metres més enllà em trobo amb una antiga companya d’universitat, la Marta Martínez Carro, periodista catalana resident a Pamplona, que va començar el seu projecte editorial, ContraEscritura, fa pocs anys amb dos-cents euros i ara treu pit de tot el que ha pogut publicar, molt especialment una de les seves darreres apostes, l’obra de l’alemany Ernst Wiechert: «aquest home, durant els anys trenta ho petava molt!», m’explica. D’ell veig sobre la taula, entre d’altres, un breu volum amb els seus discursos i la novel·la El bosque de los muertos, relat que va sorgir després de passar pel camp de concentració de Buchenwald (segona troballa!). Marta Martínez somriu perquè després d’abandonar el periodisme, bastant decebuda, ara pot viure d’una de les seves passions: els llibres.
Dues sorpreses més. Una és el segell valencià Barlin, on no em puc estar de comprar La Europa negra (tercera troballa!), un volum que t’ensenya a repensar la història del segle XX. Diu el seu editor, Alberto Haller, que aquest llibre del britànic Mark Mazower «és un dels dos grans manuals per entendre la història del segle XX, l’altre és Pensar el siglo XX, de Tony Judt.» Barlin publica només assaig, però de qualitat, com una biografia de Sylvia Plath (Magia cruda, de Paul Alexander) o el volum Urbanas y modernas que recull articles de l’argentina Alfonsina Storni (ai!). L’altra sorpresa, just al davant, és el segell sevillà Barrett, que sembla tenir com a gran ambaixadora Andrea Abreu i la seva novel·la Panza de burro. Escolto el seu editor, Zacarías Lara, que diu en veu baixa: «la situen com una de les autores revelació d’aquest any.» I com que no tinc cap raó per no creure-me’l, m’emporto aquesta Panza de burro (quarta troballa!) cap a casa. Bé, perquè hi confio i perquè certament molta gent en parla d’aquesta novel·la.
I després hi ha les editorials que ja conec molt bé i que em tenen més que convençut. A Automática Editorial descobreixo la seva darrera novetat, Dendritas, de la grega Kallia Papadaki (cinquena troballa!), que també m’emporto. Llegeixo que l’autora dona veu al caos i al desordre de les vides ordinàries a través de la història de tres generacions de grecs establerts a Camden (Nova Jersey). Puc resistir-me, amb molt d’esforç i no compro també la Infancia de Maksim Gorki (però en faig una nota mental, perquè sé que el necessitaré!). I podria seguir citant títols, autors, editorials que m’apropen a la bogeria però puc posar el fre a la despesa descontrolada a la qual em sotmetria amb molt de gust si no fos perquè estem a primers de mes i una mica de bondat sí que cal fer. Marxo amb la butxaca més buida, amb l’esperit més ple i amb el cap a punt de desbordar-se de notes mentals. La tardor serà llarga i seguiré comprant –ara sí, a les meves llibreries de referència- el que m’ha seduït d’aquesta trobada. Aquesta és la importància i la transcendència de festivals com el LiberisLiber, és com una llavor que va germinant durant tot l’any. No compta només el que compres a Besalú, sinó tot el que allà has descobert. Creieu-me, un no surt igual d’aquella fira. I que bonic que és Besalú, carai!
