Àvia, d’on surt la mel?

'En Miquelet, les abelles i la mel', de Joaquim Carbó i Montse Tobella, està protagonitzat per un nen molt curiós
en miquelet, les abelles i la mel llibre
Detall d'una de les il·lustracions de Montse Tobella.

Manel Haro. Barcelona / @manelhc


En Miquelet és un nen molt curiós, sempre camina amb els ulls ben oberts, atent a tot el que l’envolta. Ha protagonitzat diversos llibres infantils escrits per Joaquim Carbó i il·lustrats per Montse Tobella, i en tots ells en Miquelet té algun dubte que vol resoldre o alguna tasca que l’engresca. En els diversos títols d’aquesta col·lecció per a lectors a partir de cinc anys que publica l’editorial Baula, hem vist aquest jove protagonista fer una representació molt original de la llegenda de Sant Jordi just abans de gaudir amb els seus pares d’aquesta diada. També l’hem vist fer un estel de paper seguint les instruccions d’un llibre antic per després fer-lo volar amb dos amics.

En Miquelet, a més, ha tingut curiositat per conèixer les diverses espècies d’animals que hi ha en la seva ciutat, perquè aquest menut és nen de ciutat, encara que això no vol dir que no gaudeixi de la vida al camp, perquè s’ho passa d’allò més bé cada vegada que visita la masia dels seus avis. Allà se sent fascinat per les plantes i els animals que habiten els voltants de la casa. Entre les bestioles que criden la seva atenció hi ha, per exemple, les abelles. Durant les seves vacances a la masia, la seva àvia li prepara per esmorzar torrades amb mel, i entre queixalada i queixalada, ell li comença a fer preguntes sobre aquell producte dolç tan bo que està menjant.

La seva àvia li explica que els diversos gusts de la mel es deuen al lloc on viuen les abelles i de les plantes que tenen al seu abast. La que menja en Miquelet té gust de romaní perquè l’han aconseguit dels ruscos del molí proper, que està envoltat d’aquesta planta. Quan en Miquelet ja ha omplert la panxa, els dos decideixen fer un tomb per veure les abelles en acció. De camí, també veuen altres animals, com ocells, granotes i un esquirol. L’àvia li explica que pot olorar les plantes, però no arrencar-les, perquè cal respectar la natura. També li diu que no ha de tenir por quan una abella intenta picar-lo, que és millor quedar-se quiet i esperar que marxi, així ni ell ni l’abella rebran cap mal.

Tot això ho llegim a En Miquelet, les abelles i la mel, un llibret molt breu, d’una trentena de pàgines, amb text de lletra lligada i unes boniques il·lustracions en color. Amb aquests títols, Joaquim Carbó ens mostra que, de manera molt senzilla, es poden compartir moltes estones amb els menuts estimulant la seva curiositat gràcies a tot el que hi ha al nostre entorn més proper. En el cas d’aquest llibre, a més, els petits lectors poden aprendre a apreciar i estimar la natura i fer seves paraules que potser encara no coneixen com «fibló», «escarbotar» o «esperitat», mots que -cal dir-ho- sonen molt i molt bé.

Categories
Infantil i juvenilLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES