Mario Guerrero. Màlaga / @MarioGuerrero_G
La història d’Aquitania, el thriller històric d’Eva García Sáenz de Urturi (Vitòria, 1972) que va guanyar el Premi Planeta, comença a Bordeus l’any 1137 i acaba a París el 1149. En aquests anys coneixem Elionor d’Aquitània, filla del duc que acaba d’aparèixer mort amb una marca que remet a una antiga tortura. Ella entén que ha estat assassinat, així que decideix venjar-se casant-se amb Luy VII, fill del rei de França, qui creu que és l’autor del crim. No obstant això, la vida li té preparats altres camins. En les primeres pàgines, Elionor relata la història de la seva família al segle XII i presenta personatges que seran determinants en la novel·la. La protagonista té una fortalesa i una independència sòlides. La seva mare i el seu germà van morir quan ella era una nena. Ara, la marxa del seu pare la converteix en la líder del seu territori, així que fa gala de la seva aguda observació i de la seva capacitat de decisió per potenciar el seu empoderament.
La narració se la reparteixen entre diversos personatges, com la pròpia Elionor, el seu marit Luy VII i un nen la identitat del qual es revela més tard. La investigació de la protagonista al voltant de la mort del seu pare ens porta a reflexions sobre el poder, l’amor, les conspiracions, les venjances i les herències. Elionor s’haurà d’enfrontar al desgast i al perill de perdre el tron davant l’avarícia i l’oportunisme dels seus enemics. Dona ferma com és, agafa les regnes d’una situació política difícil per tirar endavant les seves investigacions mentre altres personatges intenten impedir que vagi avançant. Aquitània és una regió de França el nom de la qual significa «el país entre aigua», així que la protagonista ha d’aprendre a navegar contracorrent per aconseguir allò que desitja. La saviesa del seu llinatge li serveix, a més, per descobrir la causa de la mort del seu pare i venjar-se.
Aquitania barreja la màgia i els poders de curació amb l’obsessió d’adquirir territoris i trons, la qual cosa fa que la novel·la estigui plena d’acció. La cristiandat i el paganisme tenen una forta presència en una història on les Croades són un dels episodis més importants per al futur d’Elionor i el desenllaç de la novel·la. A més, la fredor de la cort del regne i la religió s’anteposen a la seva maternitat. El que Déu reclama, per tant, s’imposa. L’autora situa els seus personatges en un tauler d’escacs on cadascú fa els seus moviments amb molta cura, construint un complex món d’intrigues familiars. El futur de la reialesa, els seus hereus i vassalls es barregen en una comunió que s’anirà complicant al llarg de la història.
Alguns d’aquests personatges provoquen un sentiment d’impotència en el lector per la maldat i la humiliació a les quals es veuen sotmesos. A Aquitania tot es trenca, tret de la perseverança d’Elionor, qui s’haurà d’enfrontar a diversos obstacles al llarg de la novel·la. Ella representa la dona com a element de força en uns regnes on els homes fan i desfan al seu gust. A Elionor no li queda cap més opció que mantenir-se ferma. Les batalles interiors i els enemics externs mai desapareixen, els seus plans no surten com es pensava. El seu repte serà sempre evitar que el desastre ensorri tot allò que vol protegir.
