Eduardo Suárez Fernández-Miranda. Sevilla
Julià Guillamon (Barcelona, 1962), escriptor i periodista, va iniciar les seves primeres col·laboracions al diari Avui a principis dels anys vuitanta; la seva tasca periodística d’aquesta època, segons recorda, «et posava en contacte amb el món viu (…). Podies escriure cada dia i el que escrivies tenia un retorn immediat.» Actualment té una columna al diari La Vanguardia. Ha estat, entre altres coses, comissari de diverses exposicions en l’àmbit de la literatura i l’edició catalanes. El 2009 va publicar el catàleg de l’exposició L’Estil Quaderns Crema. Trenta anys d’edició independent, 1979-2009, i el 2020 va ser el comissari de l’Any Perucho, que celebrava el centenari del gran escriptor barceloní.
En la seva vessant assagística, Julià Guillamon és considerat un dels grans renovadors de la història cultural catalana, amb obres com El dia revolt. Literatura catalana de l’exili (2008), Joan Perucho, cendres i diamants. Biografia d’una generació (2015), o La ciutat interrompuda, reeditada per l’editorial Anagrama en català i en castellà. Publicat per primer cop el 2001, La ciutat interrompuda és un assaig crític de la ciutat de Barcelona en l’últim quart de segle XX, a través de la literatura. Ens mostra els primers moviments contraculturals que sorgeixen a la ciutat i que reflecteixen revistes com Star o Ajoblanco, tot un referent de l’època. Sorgeixen una sèrie d’escriptors que prenen com a model Barcelona per crear la seva obra.
Autors com Biel Mesquida, i el seu L’adolescent de sal o Quim Monzó i la seva novel· L’Udol del griso al caire de les clavegueres, o els seus primers contes apareguts a l’editorial Quaderns Crema, són analitzats sota la perspectiva d’una ciutat que els serveix d’inspiració. Després de la celebració dels Jocs Olímpics, es posa en qüestió el model de ciutat. Barcelona «gairebé no apareix en la literatura dels anys noranta. Quan ho fa, és la ciutat postmoderna que la planificació s’ha convertit en un espai d’anonimat intercanviable.» Obres com Sentimental, de Sergi Pàmies o El perquè de tot plegat i Guadalajara, de Monzó, reflecteixen la despersonalització d’aquest espai vital. En definitiva, estem davant d’una guia fonamental per comprendre la vida cultural i literària en l’àmbit barceloní.
La nova edició de La ciutat interrompuda ha estat actualitzada amb l’assaig El gran novel·loide sobre Barcelona, on Julià Guillamon repassa els darrers quinze anys de la ficció urbana. Entre les novel·les analitzades es troben A la ciutat en obres, de Mercè Ibarz o L’últim home que parlava català, de Carles Casajuana, metàfora ambdues de la Barcelona actual.
També a Anagrama s’ha publicat Les cuques. Com el mateix Julià Guillamon assenyala, aquesta obra sorgeix com una necessitat vital, una enyorança de bosc, dels prats i de les muntanyes. Llibre testimonial en el sentit que ho era Travessar la riera (2017), Les cuques està format per seixanta històries independents, desenvolupades al llarg de tres estius consecutius, la qual cosa dona certa unitat a la narració. Són vivències personals, records d’infància i maduresa, on els insectes cobren un inusitat protagonisme, reflex de l’amor de l’autor per la natura i els seus petits habitants: «jo recordava unes mates de flor de nit i unes pedres rodones, de riera: aixecaves les pedres i apareixen desenes de polls de moro (Pyrrhocoris apterus): feia pensar en el zulus: tenien forma d’escut, un d’aquells escuts llargs, una mica ovalats, amb dos triangles i dos cercles.»
Hi ha a Les cuques una clara referència a la pel·lícula Maduixes silvestres. Guillamon fa un retrat familiar a la manera de Bergman; del passat al present va retratant les relacions familiars, «els fantasmes del passat, tangibles i intangibles, i les relacions entre les generacions.» Com assegura l’escriptor català, «m’agrada la idea d’espiar la propia vida.» Al número 35 de la revista Monografies de Montseny apareix l’article titulat «Com he escrit Les cuques», idoni per poder conèixer quina ha estat la intenció de Guillamon a l’hora d’escriure una obra que està a mig camí entre la ficció i els records.
En col·laboració amb l’il·lustrador Albert Planas, s’ha inclòs un desplegable, de vuit làmines, amb dibuixos de cadascuna de les cuques que apareixen en el llibre, prenent com a model antics llibres de zoologia. La ciutat interrompuda i Les cuques són dos llibres on, segons Joan Perucho, «en lloc de descriure el món, Guillamon inscriu el seu ésser en el text. No descriu la realitat, la inscriu.»
