Mario Guerrero. Màlaga / @MarioGuerrero_G
La primera novel·la d’Elena Medel (Còrdova, 1985), Las malas (Anagrama), exposa la problemàtica de la precarietat en el món laboral actual i el d’abans. La història transcorre entre Madrid i Còrdova entre el 1969 i el 2018. Hi ha dues protagonistes: María, que a finals dels anys seixanta del segle passat va de la ciutat andalusa a la capital d’Espanya per treballar, i Alícia, que fa el mateix camí en l’actualitat. Les dues exerceixen un paper laboral on la precarietat corca les seves esperances de progrés i d’independència econòmica.
Aquesta precarietat es percep en cada paraula de la novel·la. Hi ha passatges en què cada lletra sembla estar tacada d’oli usat o lleixiu. Els lligams del matrimoni, que encotilla de vegades la llibertat de la dona, també té presència en una novel·la plena de reivindicacions. Al principi, María veu una manifestació feminista, de la qual ha escoltat parlar una mica de passada, però segueix el seu camí. Els canvis en el temps i en les èpoques es palpen en la personalitat de cada personatge. La pertinença a una associació té una presència destacable, ja que suposa un canvi en la manera com moltes dones se senten escoltades i compreses: «pensad en el día en que se planteen que nosotras pensamos por nuestra cuenta», llegim.
A Las maravillas entren en joc les responsabilitats, les cures i la sort de néixer en altres llocs i en famílies amb un altre estatus econòmic. Els diners separen camins i fan canviar la gent. Medel retrata una època que va des de Franco fins al 8-M passant per Felipe González, una Espanya de feines precàries, a través d’una mare que no sap com és la seva filla i una filla que no sap qui és la seva mare. Les meravelles de les quals parla el títol són les riqueses, els privilegis aliens, que vistos amb ulls de nen es fan admirables. La narradora també retrata els canvis d’una família en l’àmbit econòmic: des de la pobresa fins a la pompa, progrés i creixement del poder adquisitiu, però aquí allò que puja també abaixa.
Fingir, no exposar les emocions en excés i equilibrar els sentiments i les situacions que generen als personatges són regles bàsiques per enfortir-se i sobreviure. En la novel·la, els diners són l’eix al voltant del qual es mouen totes les vides, com uns cavallets de fira que pugen i baixen portant a cada individu, que ha d’agafar-se als estreps per no caure ni sortir del circuit tancat, sinó seguir circulant al ritme marcat. La narradora construeix el relat amb total versemblança d’acord amb cada època en què transcorre la història. Medel parla sobre la convivència i les relacions complexes en una novel·la circular on el feminisme és la pedra angular juntament al tema dels diners, la mentalitat de classe i el treball. Una història contemporània que denuncia que la precarietat també s’hereta.
