‘L’informe d’Auschwitz’, retrat de l’horror als camps nazis

La pel·lícula de Peter Bebjak explica la història real de dos jueus que van fugir d'Auschwitz i ho van denunciar tot
el informe de auschwitz

Manel Haro. Barcelona / @manelhc


De tant en tant ens arriba, en forma de pel·lícula o novel·la, una nova història basada en fets reals que ens recupera una vivència personal de l’Holocaust. El tema dona molt de sí, perquè el nombre de víctimes del nazisme és elevadíssim i encara que ja queden pocs testimonis vius d’aquell horror, escriptors, directors de cinema i altres activistes culturals i de la memòria històrica van recuperant experiències que han estat documentades amb el pas del temps. Una d’elles és la que ens explica el director eslovac Peter Bebjak, a partir del llibre d’Alfred Wetzler (1918-1988), jueu que va aconseguir escapar del camp de concentració d’Auschwitz l’abril de 1944 i va denunciar les barbaritats que es duien a terme a l’interior dels camps.

Ho veiem en la pel·lícula L’informe d’Auschwitz, protagonitzada per dos homes que troben la manera de sortir de l’infern on viuen. En la primera part de la història, els guardes del camp s’han adonat que falten dos jueus, així que es tornen bojos buscant-los mentre castiguen els seus companys de barracó. Això ja ho hem vist en altres pel·lícules i llegit en llibres: els càstigs inhumans als quals els nazis sotmetien els presoners quan algú intentava fugir. Ara bé, per molt que sigui un fet conegut, no deixa d’impactar. En aquest cas, veiem els companys aguantant fins a tres dies drets, en el fred insuportable del dia i de la nit, sense menjar ni descansar, mentre pateixen els crits, els cops, les amenaces i les coaccions dels guardes alemanys. Mai et deixes de preguntar com tot allò va ser possible.

La segona part de L’informe d’Auschwitz és pròpiament la fugida. Els personatges reals van ser Alfréd Wetzler i Rudolf Vrba, els quals van dictar entre el 25 i el 27 de 1944 l’informe que porta els seus cognoms, un document de trenta-dues pàgines que recull el que van viure a Auschwitz. La pel·lícula, a més, mostra com aquests dos supervivents demanen que algú acabi amb tot aquell horror, però com a resposta es troben més aviat desconfiança i escepticisme. Encara haurien de passar nou mesos perquè Auschwitz fos alliberat i el món comencés a conèixer els episodis més negres dels camps de concentració.

L’informe va ser publicat en diversos mitjans de comunicació europeus i dels Estats Units i es van compartir en programes de ràdio. Sembla que alguna cosa sí es va aconseguir amb tot allò, per exemple, que s’aturessin algunes deportacions, però això no ens ho ensenya la pel·lícula. De fet, L’informe d’Auschwitz està més centrat en la fugida que en les conseqüències i el contingut d’aquell document, i tot aquest episodi podria haver donat molt més de sí. La sensació és que el director ha agafat aquest fet real per mostrar-nos una vegada més l’horror i crec que no acaba de ser suficient, per molt mal cos que ens posi veure determinades escenes.

Així i tot, la pel·lícula ens mostra un fet que no tothom coneix -almenys jo- i això sempre és interessant, perquè hi ha un component informatiu sobre la història del nazisme, però si hem de valorar L’informe d’Auschwitz pel que és i ens ofereix, trobo que li manca una mica més de profunditat. Penso que en l’actualitat el cinema que retrata l’Holocaust ha d’anar més enllà, no s’ha de conformar en trobar un fet relativament poc conegut per acabar mostrar-nos el que ja han fet -més o menys- altres pel·lícules abans. Però, com deia, és interessant i no estar de més veure-la per seguir recordant.

Categories
CINEDramaHistòric
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES