‘The Flight Attendant’, una sèrie que no aixeca el vol

La sèrie d'HBO està protagonitzada per una auxiliar de vol que ha d'investigar un crim del qual ella n'és sospitosa
'The Flight Attendant Serie HBO

Manel Haro / @manelhc


Cassandra Bowden (Kaley Cuoco) és una jove auxiliar de vol una mica inestable, bàsicament per la seva incapacitat de controlar la seva relació amb l’alcohol. Un dia, mentre treballa en un vol a Bangkok, coneix un viatger de primera classe, Alex Sokolov (Michiel Huisman), amb qui té una aventura als lavabos de l’avió. En principi tot ha de quedar allà, però Bowden decideix acceptar la invitació de Sokolov de tornar-se a veure per la capital de Tailàndia. Al matí següent ella es desperta a l’habitació de l’hotel on ell s’allotja, amb ressaca i amb la desagradable sorpresa que el seu amant ha estat assassinat al mateix llit on els dos dormien. Bowden entra en pànic, no sap què fer, no recorda gaire cosa de la nit anterior, així que, fruit dels nervis, opta per la pitjor de les solucions.

Aquest és l’argument de la sèrie de la plataforma HBO The Flight Attendant, de vuit capítols. És una sèrie on el misteri rau, no solament en saber qui ha assassinat Alex Sokolov, sinó també en saber qui era exactament aquest home. Només així, Bowden podrà demostrar que ella no ha tingut res a veure amb la seva mort, que hi havia algú més a prop d’ells aquella nit, és clar que com més intenta sortir del fang on està atrapada, més s’hi enfonsa. Ara bé, la particularitat és que la història ens és explicada en clau d’humor i els personatges que acompanyen aquesta auxiliar de vol tenen actituds tan excèntriques com ella, com és el cas de la seva companya de feina Megan Briscoe (Rosie Perez), entregada a unes activitats que li donen molta emoció a la seva vida però que queden lluny de la legalitat.

Barrejar gènere negre i humor no és fàcil, es corre el risc de no fer gràcia i que el cas perdi interès, i just això és el que passa amb The Flight Attendant. Tota la trama és inversemblant, està plena de situacions incongruents, que no tenen gaire sentit, i els personatges no s’aguanten per enlloc. A més, la narrativa de la sèrie fa figa des de bon començament: mentre Bowden mira la manera de demostrar la seva innocència, pot parlar mentalment amb Sokolov, qui la va assessorant. Cert que aquest és un recurs narratiu que no s’ha d’agafar al peu de la lletra, però no és un recurs que aparegui de forma puntual, sinó que forma part de l’ADN de la sèrie.

També és central els flashbacks que ens remeten a la infància de Bowden i que ens fan entendre la seva complicada relació amb l’alcohol, especialment a causa del seu pare. I tampoc això funciona, més aviat s’acaba fent massa pesat. A mesura que anava mirant els capítols, el meu interès per la història minvava i el que no funcionava en el capítol primer s’acaba fent una mica irritant en el capítol setè. La sèrie ha renovat per una segona temporada, i la veritat és que no sé quin interès hi pot quedar per seguir veient-la. Potser, com un breu entreteniment de vuit capítols, la cosa encara és digerible, però el més probable és que molts dels qui hem vist la primera temporada, ens hi plantem aquí.

Categories
SÈRIES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES