La bullanga de Barcelona

Jordi Roca i Núria Miquel expliquen en un llibre la revolta popular de 1835 en què es van cremar diversos convents

Júlia Costa / @liujatasco


La bullanga de Barcelona és el primer títol de la interessant i imprescindible col·lecció «Dies que han fet Catalunya» endegada per l’editorial Rosa dels Vents -segell català de Penguin Random House-, amb la intenció d’entrar a  fons i de forma rigorosa en determinats fets de la història de Catalunya, encara poc o mal coneguts. El segle XIX va ser complex, molts factors, canvis, guerres i revoltes van convergir a la ciutat de Barcelona en la qual una població en creixement i amb moltes necessitats en patia les conseqüències.

Els fets del 25 de juliol de 1835, amb el rerefons de la guerra carlista, molt present i violenta a les zones rurals, eren encara vius en la memòria dels nostres avis, a través dels seus, i es recordaven a les llars les famoses cobles que fan referència a la popular plaça del Torín i als toros lamentables del dia de Sant Jaume, una mena d’espurna que va fer esclatar la revolta i va provocar la crema de convents i una sèrie d’aldarulls importants.

Jordi Roca i Núria Miquel, historiadors de gran prestigi, ens expliquen en aquest llibre aquells fets, situant-los més enllà de la coneguda anècdota dels braus. Uns dies abans hi havia hagut una desfeta carlista que va provocar revenges a Reus, protagonitzades entre d’altres, per frares, alguns dels quals molt implicats en el carlisme. Aquells fets van ser coneguts a Barcelona aquells dies i cal situar-los en el malestar popular.

Durant uns quants dies van tenir lloc diferents actes violents, com ara l’assalt i la destrucció de la primera fàbrica que funcionava amb energia de vapor i l’assassinat del governador militar. La ciutat de Barcelona se situaria així en el centre del procés revolucionari liberal a la monarquia espanyola.  D’altres ciutats catalanes i de l’estat espanyol van protagonitzar revoltes, moltes de les quals encara poc conegudes, més enllà de publicacions d’àmbit local, però cap altra no va patir conseqüències tan serioses i importants en l’àmbit polític i econòmic com Barcelona.

Els autors, especialitzats en història social i cultural de les ciutats europees, remarquen la gran importància de conèixer l’encara poc o mal conegut segle XIX, molt important en la història de Catalunya i d’Europa, ja que la ciutat de Barcelona tenia ja aleshores una certa rellevància internacional.  Les classes populars es trobaven a l’inici intensiu d’un procés d’industrialització, amb la problemàtica que comporta un canvi d’aquesta magnitud.

La societat creixia de forma accelerada. Barcelona tenia uns cent vint mil habitants, es trobava encerclada entre muralles, amb dificultats per encabir-hi tallers i fàbriques, i amb una gran necessitat d’habitatge digne. Era una ciutat vigilada des de Montjuïc i la Ciutadella, en la qual la classe obrera compartia espais amb la burgesia en alça. Els xafogosos estius barcelonins, dels quals encara  ens queixem tant avui, en un context molt més còmode i amable, eren difícils de suportar per a la gent sense massa recursos i contribuïen a exaltar els ànims dels desafavorits, que eren una gran majoria.

El llibre té l’objectiu d’anar molt més enllà dels mals braus del Torín, que sovint han emmascarat el rerefons polític dels fets,  i intenta situar tot plegat en un context difícil, complicat, que fa que en algun moment es perdi la intenció divulgativa del volum, ja que no resulta senzill explicar de forma planera processos complexos i que tenen diverses interpretacions i lectures, o accedir a un lector transversal i no especialitzat.

Els autors coneixen a fons l’època i la situació, i l’erudició, en ocasions, fa difícil la didàctica, tot i que l’objectiu principal, amollar una visió d’aquells fets que vagi més enllà de l’anècdota dels toros dolents i obrir camins per als interessats en aprofundir en el tema, es cobreix amb escreix. La col·lecció, coordinada per l’historiador Agustí Alcoberro, ha publicat després un volum dedicat a la Vaga de Tramvies i una altra sobre l’11 de setembre de 1714. Ve a omplir un buit pel que fa a l’estudi de temes històrics des d’un punt de vista no acadèmic tot incidint en fets concrets i rellevants sense fer concessions a una excessiva simplicitat, a la qual contribueixen en ocasions programes massa breus emesos pels mitjans i que, de forma inevitable, cauen tot sovint en l’anècdota poc contextualitzada.

Categories
HistòriaLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Eloy Moreno Diferente

    El més normal és ser diferent

    L'escriptor Eloy Moreno narra a ‘Diferente’ una història de superació, esperança i dol alhora que reivindica la diversitat entre les persones.
  • El sacrifici d'Ifigènia

    Ifigenia a Àulida

    La tragèdia d'Eurípides se centra en el sacrifici d’Ifigenia, quan el seu pare, Agamèmnon, lidera les tropes que han d’arribar a Troia, a la recerca d’Helena.
  • el matarife sandor marai

    L’origen de la violència

    A 'El matarife', l'escriptor hongarès Sándor Márai mostra com un nen innocent esdevé un criminal d'adult després de combatre en la Primera Guerra Mundial.
  • Un cor de neu Anna Manso

    Refer el que s’ha trencat

    A 'Un cor de neu', l'escriptora Anna Manso retrata la relació entre una mare i un fill que s'han distanciat per uns fets dolorosos del passat.