‘La teranyina’ d’Agatha Christie segueix atrapant

Empar López dirigeix al Teatre del Raval l'obra més humorística de l'autora britànica i una de les més representades
la teranyina teatre del raval

Júlia Costa / @liujatasco


Quan jo era joveneta i vaig començar a llegir llibres d’Agatha Christie uns oncles que tenien aspiracions intel·lectuals em van menystenir l’autora i em van recomanar Simenon. Aleshores Christie encara era viva i present a les revistes de cinema i tafaneries, molt menys agressives que les actuals i que sovint es llogaven i canviaven més que no pas comprar-se de nou en nou.

Christie i Simenon no són comparables però crec que l’autora anglesa ha estat, amb els anys, molt més apreciada i reconeguda. Simenon, ho reconec, és un senyor del qual quan més coses sé, sobre la seva vida personal, pitjor em cau. Però, vaja, això no té a veure amb la literatura, és clar. Christie, fins i tot a nivell personal, em resulta una dama d’allò més admirable.

El fet és que, malgrat els elitismes intel·lectuals, que van i venen, pugen i baixen, com la borsa, Christie és un mite incombustible. Les versions en cinema i televisió dels seus llibres sempre compten amb seguidors. I els escenaris acullen, sempre amb èxit de públic per pocs recursos que s’hi esmercin, les obres seves més populars. Enguany tenim al Condal l’Assassinat a l’Orient Express i a l’emblemàtic i encisador Teatre del Raval La teranyinal’obra de l’autora més humorística i, després de La ratera, la més representada.

Al Teatre del Raval, l’antiga sala parroquial de l’església del Carme, ja s’hi han representat d’altres obres de l’autora. L’obra barreja humor i misteri. En ella, Clarissa, l’esposa d’un diplomàtic, troba un cos a casa seva. Nerviosa per desfer-se’n abans que arribi el seu marit amb un polític estranger, mira de convèncer als seus convidats perquè l’ajudin, però quan comença a indagar per descobrir l’assassí, arriba un inspector de policia a qui haurà de convèncer que allà no s’ha comès cap assassinat.

La teranyina compta amb un muntatge correcte, una escenografia adient a la trama i a l’època, un repartiment eficaç en el qual, tot i que no m’agrada destacar ningú, ja que l’obra es força coral, hi té un paper central aquesta comedianta de categoria que és la Cristina Brondo, sovint no tan ben aprofitada com mereix. La direcció és d’Empar López, una dona de teatre, també molt bona actriu, per cert. L’adaptació en català no grinyola ni recorre a la vulgaritat a l’hora de fer-ho tot entenedor. És un espectacle per a tots els públics, amb la inevitable sorpresa final, Christie sense cadàver ni criminal no seria el mateix, evidentment. Però els crims de l’autora anglesa no són mai massa sòrdids ni truculents, en general, encara que té molts llibres i potser trobaria exemples que podrien contradir aquesta afirmació.

Categories
ComèdiaESCENA
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES