El que ens lliga a la vida

A 'L’home a la recerca del sentit' el psiquiatre Viktor Frankl relata la seva experiència als camps de concentració

Alessandro Di Gaetano


En tota la literatura sobre l’Holocaust, L’home a la recerca del sentit (labutxaca en català i Herder en castellà), de Viktor Frankl (Viena, 1905-1997), ocupa un lloc destacat. Es tracta d’un breu assaig on relata la seva experiència com a presoner i psiquiatre als camps de concentració nazis, on va ser deportat el 1942. En els següents tres anys, seria enviat a diversos camps: Theresienstadt, Auschwitz, Kaufering III i Turkheim. Cal dir que no és aquest un llibre purament autobiogràfic, Frankl més aviat fa una anàlisi psicològica de la vida dels presoners, i ho fa amb gran humanitat.

Així doncs, el nucli del llibre -com indica el títol- tracta de la recerca del sentit de la pròpia existència com a defensa i protecció en aquesta dolorosa situació, al final de la qual Frankl va proposar la logoteràpia. La pregunta que trobem constantment entre les pàgines del llibre és quin sentit té continuar vivint, donades les circumstàncies? L’autor explica la manera com els presoners, els seus companys d’infortuni, s’enfrontaven a les tres fases d’aquest procés: la primera era l’acceptació del camp de concentració, la segona era la fase de la vida al camp i la tercera la fase posterior a l’alliberament.

 

Entrada del camp de concentració d’Auschwitz.

 

Un cop als camps d’extermini, Frankl i els seus companys reaccionen amb l’estat mental conegut com a «il·lusió de l’indult», un procés de consol comú entre els condemnats a mort que comencen a concebre la infundada esperança que seran perdonats poc abans de la seva execució. Les hores següents, davant l’extrema brutalitat del camp, totes les il·lusions comencen a enfonsar-se. Superada aquesta primera etapa de xoc, Frank observa que el detingut entra en una etapa d’apatia, en què comença a morir internament, patint en primer lloc la nostàlgia pels seus éssers estimats.

Donades les condicions de vida que es veuen obligats a patir, els presoners tendeixen a perdre el sentiment de ser individus amb dignitat, i això els porta a sentir-se com una mena d’ovella en un ramat. En canvi, encara que totes les aspiracions dels presoners se centren en la tasca cabdal de preservar la vida, Frankl observa que es mantenen certes formes d’interiorització. El mateix autor pensa sovint en la seva dona, comprenent que l’amor és el punt més alt al qual pot arribar l’home i que, encara que la vida el posi en una posició molt difícil, pot experimentar el fet d’estimar i ser estimat.

 

viktor frankl

 

Als camps també hi ha una sensibilitat cap a la natura i la bellesa. És sorprenent llegir com homes que sentien que la seva vida havia arribat al final podien continuar emocionant-se amb l’espectacle d’una posta de sol. Més sorprenent encara és el descobriment del sentit de l’humor al camp. Segons Frankl, això també és una arma de l’ànima en la lluita per la supervivència, ja que permet crear un distanciament de la realitat, posant l’home per sobre del que fa patir.

A l’últim capítol, Frankl analitza l’estat d’ànim del presoner alliberat. L’autor assenyala que al principi pateix de una despersonalització: tot sembla irreal, improbable, inversemblant, com en un somni. No pot creure que sigui veritat i ni tan sols pot experimentar la felicitat perquè primer ha de tornar a aprendre qui és. Partint de la seva experiència personal, Frankl demostra que l’home pot ser desposseït de tot excepte d’una cosa: la possibilitat de donar sentit al que li passa.

Quan viure es converteix en patiment, sobreviure significa trobar un sentit a aquest patiment, i la capacitat de decidir com afrontar el que ens passa és una llibertat de la qual mai no ens podem privar. A vegades potser que no sapiguem què hem d’esperar nosaltres de la vida, i això ens envolta en la foscor, però sempre hi ha una petita llum, una consideració que Frankl volia que els seus companys es plantegessin: potser no és el que la vida pot fer per nosaltres, quan sembla que ja no queda res, sinó el que nosaltres encara podem fer per la vida mentre ens quedi un bri d’esperança.

Categories
LLIBRESPsicologiaSuperació
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES