El dol d’una família gallega com a punt d’unió i memòria

A 'Lobos en las islas', de Marilar Aleixandre, els membres d'una família confessen les seves vivències i els seus secrets mentre esperen per enterrar la matriarca

Alejandro Ruiz / @alejandro_rrdz


Sempre és de celebrar el naixement d’una nova editorial independent, però quan la valenta missió que aquesta es proposa és publicar narrativa escrita per veus no hegemòniques i que fuig de llocs comuns, només ens podem acostar amb una barreja d’il·lusió i expectació al seu catàleg incipient . Al meu parer, aquest sembla captar a la perfecció el sentir general de molts lectors actuals davant el bombardeig indiscriminat dels grans grups editorials: l’atracció per les històries atemporals silenciades al llarg del temps i la profunditat dels seus missatges.

El primer dels llibres de la barcelonina editorial Arde és Lobos en las islas, de l’escriptora Marilar Aleixandre. Publicada originalment el 1996 en gallec, aquesta novel·la, construïda per una sèrie de relats interconnectats, estableix Lobeira, un lloc imaginat, com a escenari on es desenvolupen els personatges d’aquests relats, tots relacionats amb el passat dels membres d’una família gallega que confessen les seves vivències i els seus secrets mentre esperen a la casa familiar per enterrar la matriarca. D’aquesta manera, el dol serveix com a punt d’unió i de trobada de diverses generacions i les seves perspectives.

 

Marilar Aleixandre

 

Resulta complex encasellar la temàtica d’aquest llibre, però no crec que costi imaginar aquesta estampa familiar en què el temps sembla aturar-se perquè els membres d’una família es mirin als ulls i revelin records que altres desconeixien, situacions viscudes que van conformant la herència familiar. Com es pot llegir a la solapa, «¿tan gran és l’univers que pot amagar allò que no s’ha dit entre els que millor es coneixen?». Mentre en els relats s’alternen la llegenda, el misteri i la vida quotidiana, la geografia gallega va desplegant-se en tota la seva esplendor i no deixa cap dubte que l’entorn juga un gran paper en l’esdevenir de les històries que transcorren.

Destaca especialment de l’estil de l’autora la importància que atorga al valor humà dels personatges, així com totes les incoherències i les dificultats que comporta l’essència de la humanitat. Així mateix, sorprèn d’alguns dels relats les temàtiques que aborden, gens freqüents a l’època de publicació original de Lobos nas illas el 1996: la violència de gènere, els darrers anys del franquisme o el desig sexual de la dona. Tampoc no dubta a l’hora de tractar temes notablement terrenals com l’amor i la mort, però també la por al canvi en un lloc conegut, la soledat o la transformació personal en un entorn estàtic, tots de gran vigència actualment.

Categories
LLIBRESRelats
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES