«La Punta de la Llengua» és el sobrenom rere el qual trobem Cesc Mayor, dissenyador, i Eloi Isern, músic. Però també és el títol del llibre que han publicat, tots dos, a Rosa dels Vents. Un llibre que duu, com a subtítol, «El quadern definitiu per esmolar la llengua i presumir d’enginy.» Es tracta d’un petit volum que aplega mots encreuats, sopes de lletres, exercicis literaris, jocs de poesia, laberints, jocs de lògica, endevinalles, tests de cultura, jeroglífics… i les seves corresponents solucions. Un llibre amè i refrescant.
Podem considerar l’expressió «La Punta de la Llengua» com el pseudònim del binomi format per Cesc Mayor i Eloi Isern?
Cesc: Sí. Quan vam iniciar el projecte vam trobar pertinent idear un pseudònim on inscriure la nostra activitat com a enigmistes. El fet de ser dos feia que resultés feixuc i poc memorable signar amb els nostres noms així que ens vam proposar crear una marca amb naming i logotip. La veritat és que no va costar gaire perquè després de testejar els primers jocs amb jugadors diversos ens vam adonar que quan tractaven de resoldre’ls es quedaven amb la resposta a la punta de la llengua durant una bona estona.
Curiosament, cap dels dos no és lingüista. D’on sorgeix el seu interès pels enigmes i els jocs de paraules?
C: Ens coneixem des de sempre, vam anar junts al parvulari, vam fer junts l’EGB i fins i tot vam viure junts uns anys. A l’escola vam viure la immersió lingüística amb el fervor dels anys 80 i hem preservat la cura i respecte per la llengua així com un sentit de l’humor bastant afí. En el meu cas, el meu pare resolia els encreuats de La Vanguardia (primer Fortuny i després Màrius) cada dia, així que la pàgina de passatemps sempre corria per casa i de petit l’aprofitava per fer les vuit diferències. De més gran vaig començar a fer els encreuats d’en Màrius i m’hi vaig enganxar durant uns quants anys.
Eloi: Pel que fa a mi, la tradició de jocs de paraules en català em ve de família i de lluny, ja que els pares són amics d’en Màrius Serra, amb la qual cosa de ben petit he estat al corrent de l’activitat enigmística del país. D’adolescent havia assistit sovint a les partides d’Scrabble en català que s’organitzaven al bar Queimada on s’hi reunia la plana major de l’enigmística catalana amb en Jep Ferret, en Pau Vidal, l’Anna Maria Genís, en Miquel Sesé o en Màrius Serra entre d’altres. I no s’acaba aquí la fal·lera familiar, ja que el meu germà ha estat creant els autodefinits de El Periódico durant molts anys.
Aquesta aventura dels jocs de llengua comença, de manera oficial, el 2020 al diari La Vanguardia. Com va anar aquest debut?
E: El juny de 2020 va morir en Néstor Macià de manera molt inesperada. Ell era qui dissenyava els jocs de La Vanguardia i de l’ABC fins aleshores. En aquell moment la maquinària de l’enigmística catalana es va engegar per trobar un substitut. Després d’una sèrie de caramboles van espetegar amb mi i de seguida vaig parlar amb en Cesc per si es podia encarregar de la part gràfica.
Eloi Isern.
I després de La Vanguardia ve el salt a la ràdio. Com es treballa el plantejament dels jocs i enigmes per antena? Ha de ser diferent del format escrit o visual?
C: Després d’un any de fer els jocs per premsa vam pensar que estaria molt bé provar d’aparèixer en altres mitjans i ens les vam empescar per atraure l’atenció d’en Toni Clapés i l’equip del Versió Rac1. Així que durant l’agost del 2021 vam rebre la seva proposta per fer un enigma diari emès per antena.
E: Pel que fa a la mecànica no canviem gaire respecte als jocs que es publiquen en premsa. El que vam veure des de bon principi és que el grau de dificultat dels jocs influeix molt en la participació així que ens vam proposar fer uns enigmes més participatius. També procurem redactar un petit guió per tal que la Marta Cailà pugui plantejar l’enigma sense risc de desvetllar-ne la resposta.
I a continuació de la ràdio apareix el llibre La Punta de la Llengua, amb una imatge, a la coberta, que ens recorda el logo d’un conegut grup musical de rock-and-roll, els Rolling Stones. És una declaració de principis? Volen donar un aire trencador i modern a aquest món de l’enigmística?
C: La imatge de coberta és el nostre logo. És la nostra imatge pública i està alineada amb el nostre nom. Hi ha una clara referència buscada amb la llengua que va dissenyar John Pasche per als Rolling Stones a principis dels 70, un referent que molta gent entén i que vincula amb el rockandroll, amb un cert inconformisme i, a fi de comptes, amb la voluntat de jugar amb la llengua d’una manera sexy i atrevida.
Parlem del llibre. En obrir-lo, els primers jocs que trobem són jeroglífics. Com els treballen? Cadascú té una tasca assignada?
C: Els jeroglífics són el nostre pal de paller. Després de tres anys publicant-ne en portem fets uns quants milers i tenim les tasques molt ben segmentades. L’Eloi s’encarrega d’idear la lògica del joc i jo m’encarrego de treballar-ne la part gràfica. A mesura que els treballa, l’Eloi, els tira en un document compartit i, quan tenim una entrega (generalment les fem quinzenals) jo els recullo i els treballo gràficament. És en aquest moment quan els posem en comú i els acabem d’afinar. En el meu cas, si s’escau, adequant la part lògica a una idea gràfica més reeixida o, en el cas de l’Eloi, esmolant la puresa de la lògica, la lectura o la jugabilitat suggerint esmenes al grafisme.
Un mètode ben estudiat. En el llibre també hi ha mots encreuats, un camp en el qual us estreneu.
E: En aquest cas hem encomanat els encreuats al Jep Ferret que és un primera espasa i té molta experiència fent-ne. Vam creure necessari que hi hagués mots encreuats al nostre llibre de jocs, però vam decidir amb molt d’encert que seria preferible que estiguessin fets per una mà experta per tal que fossin interessants i d’autor. Creiem que, tot i que són complicats, en Jep ha fet una feina excel·lent. En el cas de les paraules creuades, un succedani més assequible dels encreuats, sí que els vam fer nosaltres.
Entenc. Per l’altra banda, el que personalment m’ha cridat l’atenció han estat els jocs de lògica, que potser avui en dia no estan especialment de moda, però que són ben necessaris.
E: El primer que vam fer quan Rosa dels Vents ens va fer l’encàrrec va ser un llistat del tipus de jocs que volíem que aparegués al llibre i, sobretot valorar-ne la magnitud i dedicació perquè vam fer el llibre en un temps rècord. Vam convenir que havíem de fer un recull de jocs clàssics revisitats des de la nostra òptica i manera de fer. Els jocs de lògica van ser una aposta personal meva. La forma d’afrontar-los em sembla que manté un cert paral·lelisme amb els sudokus, però sense la fredor dels números i penso que faran les delícies dels amants dels trencaclosques de caire més matemàtic.
N’estic convençuda. Abans he comentat que en aquest refrescant i entretingut llibre apareixen jeroglífics, jocs de lògica, mots encreuats… però en realitat s’hi poden trobar molts tipus de jocs. N’hi ha algun, en especial, que vulguin ressaltar?
C: Ens agraden molt els jocs de poesia en els quals, a partir de les paraules desendreçades dels versos curts del poeta Jordi B. Celades, pretenem que el lector les endreci fins a aconseguir recompondre el poema original. Vam pensar que jugar amb la poesia seria satisfactori, entretingut i una bona manera de fer un apropament a aquest gènere.
E: Cal destacar els jocs de correcció de textos. Vam demanar a quatre autors catalans ben diversos, al Joan Yago, a l’Antònia Vicenç, a l’Eloy Fernández Porta i a la Natza Farré, que ens cedissin un text i el vam emplenar de faltes d’ortografia a diferents nivells, aquest cop amb la col·laboració del lingüista de la nostra editorial, en Francesc Soto. L’exercici rau en trobar les faltes d’ortografia introduïdes. Identificar-les totes et corona com un ninja de la llengua catalana.
Com a bon llibre que aplega tot un ampli recull de jocs i enigmes, al final hi ha les solucions. I aquestes se’ns presenten de manera volgudament desordenada. Com van idear aquesta presentació?
E: Els jeroglífics són vius fins que en saps la resposta. Vam buscar una manera de plantejar el solucionari dels jeroglífics de manera que si necessites veure la resposta del joc 3 no vegis la solució del joc 4. Simplement estan endreçats per desenes. Creiem que és una manera enginyosa de no aixafar-se un mateix els jocs.
És cert: un plantejament ben enginyós. Abans, quan he parlat de la imatge de la coberta, no he esmentat un altre detall que ara també voldria ressaltar: hi podem veure un petit cercle amb l’indicador «N. 01» Si aquest La Punta de la Llengua que ara acaba de publicar-se és el número 1, això significa que en vindran més? O potser tenen algun altre projecte damunt la taula?
E: En vindran més tot i que el sector editorial a Catalunya és força precari i no només costa vendre exemplars sinó que els beneficis que en traiem els autors són massa escassos fins i tot per cobrir despeses. Així i tot, sempre ens estem empescant noves maneres de fer jocs i nous canals per distribuir-los.
C: Sortosament, sempre tenim algun projecte sobre la taula, ja que si no ens l’encarrega algú altre, ens l’encarreguem nosaltres mateixos. Acabem de publicar el nostre web www.lapuntadelallengua.com on cada dia podeu trobar un joc en català i un en castellà i d’ara endavant hi anirem implementant millores i noves seccions. També estem creant una línia de marxandatge amb la nostra identitat i els nostres jocs que inclou totebags, samarretes, tasses i altres perquè els enigmes us acompanyin sempre.
