Bandit és la primera novel·la d’Itamar Orlev (Jerusalem, 1975). L’autor té estudis de cinema i d’història, ha treballat al teatre i al món editorial i ha publicat relats a diferents revistes literàries del seu país. Aquest llibre ha tingut una molt bona acollida i ha estat traduït a diferents idiomes.
La narració ens situa a Israel, a finals dels vuitanta. El seu protagonista, Tadek, fa vint anys que viu en aquest país, procedent de Polònia, d’on la seva mare va haver de marxar després d’una llarga història d’abusos i maltractaments per part d’un marit violent i bevedor però amb un cert carisma personal. El tarannà del pare ha congriat en els fills terror i admiració al mateix temps. Tadek s’ha separat de la seva dona, aquesta s’ha emportat un fill petit, i ell es troba immergit en una crisi personal i professional. Torna a Polònia amb la intenció de retrobar el pare i intentar entendre el seu capteniment.
El tema no és del tot original, la literatura ens ha ofert situacions diverses sobre fills amb pares cruels o abusadors, que acostumen a ser inestables i insegurs mentre que, paradoxalment, cerquen una mena de reconeixement del progenitor i fins i tot, en ocasions, intenten justificar-lo. El pare es troba en una residència per a vells combatents, decadent, malalt i tan arrauxat com sempre, tot i que acull el fill amb alegria i l’empeny a fer un viatge junts, als paisatges del seu passat.
Per la novel·la desfilen, a partir de les narracions i el retrobament del pare, les terribles circumstàncies de les guerres, en aquella Europa complexa, amarada d’antisemitisme, on la violència és habitual i, en molts casos, indefugible, tot i que acaba pervertint fins i tot les persones que la rebutgen. O potencia la corrupció vital dels qui, com aquest pare, lluiten, en principi, per la llibertat però tenen, també, els seus propis prejudicis en contra, per exemple, dels jueus.
Malgrat l’intent del fill per entendre i estimar el pare, ha d’acceptar que continua sent el maltractador i embriac d’abans, i que les espurnes de tendresa que, en algun moment pot copsar, no arriben a aconseguir la seva comprensió. La novel·la allarga en excés el viatge de pare i fill i les referències detallades als fets tràgics del passat. Els llaços familiars de vegades són un llast que no podem acabar de deixar anar i que comporta estranys afectes i una tendència a recordar coses bones entre un cúmul de barbaritats.
Pare i fill són dos desconeguts, ho han estat sempre i, per reblar el clau, el pare, durant un temps, els va abandonar abocant-los a la fam i mantenint una altra família. Però era un home atractiu, encara ara, segons com, inspira pietat a aquest fill que és un mar de dubtes i inseguretats. Un home que no sent penediment, que justifica els seus actes més horribles, en el context de la lluita i amb la mateixa família.
La psicologia humana, en aquest tipus de relacions, és molt complicada i contradictòria, el protagonista se sent fins i tot culpable d’estimar el seu pare, de cercar el seu reconeixement. El viatge a Polònia de pare i fill ens passeja pel terrible passat del continent, per les guerres que no s’acaben mai, per la violència gratuïta, per la crueltat sense motiu. El pare, com tants herois de guerra magnificats en ocasions, també va ser un criminal, en molts casos.
Les víctimes no sempre són innocents i els herois sempre són fràgils. I el context també condiciona, el poble i el passat resten plens de personatges rebutjables, de discriminacions i pors, tot i que, de tant en tant, ens ensopeguem alguna persona que tampoc no valorem com cal.
Bandit (Quaderns Crema en català i Acantilado en castellà, amb traducció en els dos casos d’Eulàlia Sariola) va més enllà dels molts llibres que podem trobar sobre joves que intenten esbrinar passats familiars situats enmig de guerres i conflictes, la guerra és el marc on cal sobreviure com es pugui i que corromp tot allò que hi està en contacte, malgrat que en ocasions hi hagi tirada a la mitificació, lligada a determinades ideologies. I també hi sura el tema familiar, en el qual es reflecteixen les misèries col·lectives.
