Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G
Un grup de pescadors reunit al port d’una illa espera que arribin les dones i els fills. S’establiran en aquest poble, entre aquesta gent que no coneixen i de les que sospiten que no segueixen la paraula de Déu. Només Ell els sabrà marcar el camí en aquesta vida terrenal, encara que hagin d’aguantar les proves que els enviï en forma de temptació i pecat. Los pescadores (Nórdica, 2021, amb traducció al castellà de Juan Mari Mendizábal) és una de les novel·les daneses més importants. Es va escriure el 1928 i narra una batalla entre els habitants d’un poble danès i un grup de pescadors que hi arriben per assentar-se. Els pescadors són d’una fe cristiana fonamentalista i tancada, mentre que els habitants són de ment oberta, per la qual cosa xoquen i es produeixen picabaralles.
Hans Kirk (1898-1962) narra aquesta novel·la la vida d’un grup d’individus marcada per la religió. Aquests pescadors pertanyien a la coneguda com a Indre Mission, que feia una lectura fonamentalista de la Bíblia. A la novel·la se succeeixen esdeveniments al poble de pescadors com naixements, morts, tancament d’establiments, canvis de pastor a l’església… i com a teló de fons, el tema de la religió a la vida de les famílies de pescadors mentre els seus fills creixen i ells intenten progressar.
Entre els personatges destaca Tea, una de les esposes, que s’alça com la líder de la puresa i de la fe cap a Ell, a qui només li importa què diran i que es lamenta per no tenir coses materials que altres posseeixen. I Povl Vrist, un dels pescadors, que feia més temps que la resta que vivia al poblat, i de mentalitat més oberta que ells, igual que la seva dona, que és vista per la resta d’esposes amb desconfiança. Critiquen aquesta perquè mentre els ajuda a fer tasques a casa, canta cançons i no eren precisament espirituals. A més, miren que els nens tinguin por perquè la nit de Nadal se’ls acut jugar i això no està permès.
Hans Kirk.
Aquest grup de pescadors creu que Déu és imprescindible per a qualsevol progrés terrenal, i basen les seves vides en la resistència, la cohibició i la prohibició en nom de Déu. Estan obsessionats amb la religió i amb el que interpreten que és la Paraula del Senyor. Els pescadors i les seves dones saben que els costarà adaptar-se a la vida al poble i critiquen els seus habitants, per exemple, perquè els joves van les nits dels caps de setmana a ballar a una taverna, perquè el forner no tanca la botiga diumenge o perquè el pastor no és prou estricte amb el compliment de la Paraula de Déu ni en fa prou difusió. Així mateix, consideren inadmissible que una dona en una bugaderia planxi pantalons de cavaller. A cada acció, moviment i paraula busquen o interpreten els designis de Déu.
Aquest grup vol imposar les seves idees religioses i evangelitzar i acabar amb els balls costi el que costi. De mica en mica guanyen alguna batalla, però el poble es rebel·la i els ignora, perquè defensen la llibertat i el gaudi de la vida per sobre de la religió. Un dia, els pescadors conviden el pastor del poble on vivien a fer un sermó, i això genera l’atracció cap al fonamentalisme d’alguns habitants i perllonga la ferida i la divisió. A més, com més pretén el grup allunyar el pecat (la luxúria, l’enveja, la supèrbia) més sembla atraure’l. El pastor els enfronta amb arguments científics i amb el diàleg, com a representant espiritual d’un poble que ha viscut en pau i que ells ara han alterat amb el seu fanatisme.
El grup només parla de les baixes passions, dels pensaments i els actes que es condemnen i que no s’han de fer, de la vida plena de pecat. El pastor, per contra, fomenta l’alegria, el ball alguna vegada, la joia de viure, i rebutja la idea que per tot arreu regnen el pecat i la maldat. Tot i això, aquells que es creuen pietosos també tenen pensaments impurs i cometen adulteri i incest, tenen idees suïcides i pèrdues de fe, i no són tan purs com presumeixen.
Donen una severa educació religiosa als seus fills, que després se’ls torna en contra. També passa quan aconsegueixen que el pastor es retiri i en vingui un altre de més fonamentalista, i per tant millor a priori. Tot i això, ho serà tant que la seva rigidesa els perjudicarà. Cadascú recull el que sembra (Gàlates 6:7).
