Virginia López-Domínguez (Buenos Aires, 1954), Virginia Moratiel de nom literari, és filòsofa, assagista, escriptora i poeta, i ens porta, amb aquest llibre, a fer un recorregut per la vida, entesa com un viatge, en companyia de molts grans poetes, la gran majoria prou coneguts i ja, clàssics definitius. La poesia és un gènere suposadament minoritari però els poetes ens descobreixen formes de contemplar l’existència i de percebre les coses i els sentiments d’una forma polièdrica i sempre nova.
I és que els bons viatges sempre són més interiors que exteriors, i ens serveixen per acostar-nos a la nostra pròpia identitat i al coneixement dels altres. L’important no és, doncs, el final del viatge sinó, com ja van constatar els grans clàssics, el viatge en si mateix. La poesia, llegida o escoltada, és sempre nova, els autors del passat s’adapten al nostre present i ens connecten amb l’ànima universal. Moratiel construeix una cartografia poètica molt personal, amb anàlisis, percepcions i interpretacions amb les quals podem, o no, connectar, però que ens obren moltes finestres que potser havíem ignorat o no havíem sabut veure.
Al llarg dels trenta-set capítols del llibre ens ensopeguem amb Safo, Rilke, Emily Dickinson, Alexandra Pizarnik, Leopardi, Celan i molts més. Gent del gran mapa universal i d’èpoques diverses, fills del seu temps però intemporals, al capdavall.
Virginia Moratiel.
Potser, des del nostre petit món, hauríem afegit gent de la nostra pròpia cultura, o incrementat el nom de dones, sempre en minoria, tot i que Moratiel té cura d’incloure’n unes quantes de ben significatives. Tot i que la gran majoria de noms ens siguin coneguts, de vegades, potser, més aviat a causa de les seves vides que no pas de l’obra, en moltes ocasions coneguda de forma fragmentada o incompleta, amb aquest llibre farem, molts de nosaltres, grans descobriments.
En la majoria de casos l’autora prioritza l’anàlisi poètica per damunt de les biografies de les quals, però, ens n’ofereix trets significatius. Els fragments poètics inclosos són rellevants, potser pagaria la pena, en el món més globalitzat d’avui, oferir en alguns casos la versió original al costat de la traducció, sempre excel·lent, al castellà.
En tot cas, Compañeros de viaje: Poetas en busca de su identidad (Fórcola Ediciones) és un llibre sòlid i ambiciós, amb un pròleg rellevant, de la mateixa autora, amb reflexions sobre la poesia i la seva relació amb la filosofia, el seu valor i el seu origen, o a l’entorn de la frivolització del viatge, que ja no intenta descobrir sinó que ens mostra allò que ens n’ofereix el consum cultural. Els grans poetes ens expliquen el passat però també el present i paraules escrites en èpoques diverses ens parlen de nou, avui, sobre els homes i les dones del present.
