Un amor sotmès a la realitat

A ‘Marianela’ Benito Pérez Galdós retrata la relació entre un noi cec i una noia que li fa de pigall i la por que a ella li fa que ell recuperi la vista
Marianela Benito Pérez Galdós

Manel Haro / @manelhc


Marianela és una de les obres més conegudes de Benito Pérez Galdós i forma part de la seva primera etapa narrativa, la de les novel·les de tesis. La protagonista és una noia jove, òrfena, que sobreviu en un ambient hostil, però a qui no li manca la il·lusió, una il·lusió, però, que amenaça esvair-se. Galdós situa els fets en un lloc imaginari, encara que referencia Torrelavega i les mines de Reocín. Marianela viu en aquest entorn miner acollida per una família -els Centeno- que no la tracta especialment bé. La protagonista passa bona part del seu temps fent de pigall d’un noi de la seva edat cec, Pablo, de família benestant.

Entre els nois hi ha una relació molt estreta, Marianela troba en ell l’afecte que no rep en cap altre lloc i ell se sent seduït pel bon tracte que ella li dispensa. La noia té present sempre que no ha estat beneïda amb un físic massa agradable i pensa que Pablo només podria estimar-la justament perquè és cec i, per tant, no és conscient de la manca de bellesa de Marianela. És per aquest motiu que l’arribada al poble d’un metge oftalmòleg la posa nerviosa. L’home, Teodoro Golfín, ha estat cridat per curar la ceguera de Pablo i arriba precedit d’una fama internacional per haver fet amb èxit aquesta mena d’operacions.

 

benito perez galdos

 

Marianela estima Pablo, així que té sentiments confrontats: per una banda, vol el millor per a ell, que recuperi la vista, però, per l’altra, intueix que això serà la fi de la seva possible relació, i això l’angoixa molt. A més, també arriba al poble una cosina de Pablo, Florentina, els pares dels quals han acordat que els dos joves es casaran quan ell recuperi la vista. Com a novel·la realista -publicada el 1878-, amb trets naturalistes, la realitat s’imposa en la vida de la protagonista, que no pot escapar de la sort que li ha tocat: ni la seva naturalesa ni la societat que l’ha acollit li donen cap concessió.

Marianela (publicada per editorials com Cátedra, Alianza i Penguin Clásicos) és una novel·la molt agradable de llegir, una bona porta d’entrada al realisme literari espanyol i també una manera d’introduir-se a Benito Pérez Galdós, ja que conté molts dels contrastos de la seva època que va retratar al llarg de la seva obra. No debades, sovint es recomana aquest títol com a lectura als instituts. L’autor va estirar el fil d’un dels personatges secundaris d’aquesta novel·la, un dels fills de la família Centeno, a El doctor Centeno, qui a Marianela mira d’ajuntar diners per marxar de casa seva i assolir èxit professional més enllà de l’ambient miner en què viu. Galdós va ser un autor molt prolífic, una vegada dins del seu univers, els camins que ofereix semblen infinits.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES