Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G
A Austràlia, país amb la meitat de població d’Espanya, però catorze vegades la seva extensió, les ciutats més poblades es troben a la zona sud-est. Mentrestant, els habitants de la resta del país estan més disseminats. En la foscor de l’hivern (Univers en català amb traducció de Marc Rubió i Catedral en Castellà amb traducció d’Angelica M. Ripa) reflecteix l’aïllament de quatre personatges d’un paratge remot d’Austràlia que inicien una investigació després d’albirar una ombra que es mou pels horts. A aquesta visió s’hi afegeix la desaparició d’un gos i l’aparició de bestiar degollat. Això farà que la vida d’aquests quatre personatges, que no es coneixen entre ells, canviï.
Tim Winton (Austràlia, 1960) és un dels escriptors més importants del seu país. En aquesta novel·la, construeix un ambient claustrofòbic, de por i suspens. Els seus personatges perceben una amenaça exterior, però el risc en realitat es troba dins d’ells mateixos. Ells són Jacob, un home embriac; Ronnie, una noia jove i abandonada; i Ida i Maurice, que són parella. Una nit, aquest matrimoni sent un silenci que mai abans no ha experimentat. Sospiten que tot ha canviat de sobte i que alguna cosa aguaita allà fora. Aleshores, es desencadenen els successos perquè els quatre personatges es trobin i uneixin forces, però alhora estiguin alerta davant de qui poden ser realment els seus companys d’aventura.
Tim Winton.
L’acció es desenvolupa en una vall on l’aïllament fa el seu efecte. L’autor ho aprofita per introduir-se en la ment dels personatges i generar sensació de perill, inquietud i desassossec. Aquests tremolen per la por del que s’amaga a la foscor, però també pel fred dels records. L’aïllament genera alienació i deliri i produeix en ells una percepció alterada del que veuen com una amenaça. La memòria dels altres passa a formar part de la seva pròpia per reconstruir què és aquesta presència que els ronda.
Aquesta novel·la va més enllà i també és una denúncia de la desaparició d’espècies animals i una invitació a la reflexió sobre el dilema d’allò que resulta desconegut a l’ésser humà, que no aconseguim entendre i que suposa el misteri de la natura. Un dels narradors es pregunta si es pot ser responsable d’alguna cosa simplement havent-ho contemplat, tot i no haver-ne participat. Allò que fem en el passat ens persegueix al llarg de la nostra vida i ja no hi ha marxa enrere; romandrà a la nostra memòria. També es tracta d’una reflexió sobre ser racional o irracional quan t’ataquen el pànic i la histèria.
En la foscor de l’hivern és una novel·la que genera tanta intriga que al final deixa moltes preguntes obertes i desconcert. Parla sobre perdre la capacitat de discernir el que és real i el que no, i també sobre perdre la noció del temps, que es barregin els elements a la memòria. Algunes persones, quan fa massa temps que estan aïllades, convivint amb els seus pensaments, les seves emocions i els seus secrets, acaben explotant i tot això surt a la superfície. Les màscares cauen a terra com cau la fruita madura de l’arbre quan la branca ja no pot aguantar el pes.
