Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G
Entre la boira, un carril pel qual no caben dos cotxes i camps de baladres, s’entreveu un poble. Santi Alarcón, el protagonista d’Una mujer furiosa (Siruela), hi va de vacances amb la seva família en l’Espanya de la Transició. Un dia, una desaparició marca el rumb de la seva vida. En l’actualitat, Santi recorda la seva infància, estira el fil de la memòria, sense sospitar que és la memòria la que tria què recorda. Quan tomba la vista enrere, es pregunta per què una dona voldria segrestar un nen.
Aquesta novel·la d’Antonio Fontana (Màlaga, 1964) tracta temes com la infelicitat, la memòria, la culpa, les mentides, els secrets familiars i l’homosexualitat. La memòria familiar és aquella de la qual guardem més riquesa de detalls i, alhora, aquella amb més buits i clarobscurs. El protagonista la fa servir per tornar a la seva infància, als viatges al poble i al tedi de la seva mare, per resoldre alguns successos del passat.
La Martina, la mare de Santi, és una dona que maleeix gairebé tot i ho fa sense embuts. És una dona desinhibida per la seva experiència vital. Ella parla amb la seva veïna Nines sobre el fet que no reben amor i que s’ocupen de les tasques de la llar sense ajut ni agraïment. També assegura que ser mestressa de casa és una estafa i Nines li respon que el que és una estafa és el matrimoni. Mentrestant, el pare de Santi es deixa els llibres oberts per tota la casa, i aquests serveixen com a petites illes de memòria
Una mujer furiosa presenta un protagonista masculí que pateix una profunda culpa. D’altra banda, hi ha personatges femenins que anhelen una vida diferent, un canvi d’aires, algú que els pari atenció i s’hi preocupi. «El mapa del destí no quadra mai amb el dels nostres somnis», diu el narrador. Quan era un nen, el Santi es va preguntar si la seva mare es penedia d’alguna cosa i si vivia carregada amb secrets. És llavors que una mentida provoca una catàstrofe. A partir d’aquí, Santi haurà de sobreviure en una història de fantasmes i d’incomunicació.
En aquesta novel·la és fàcil reconèixer l’estil del seu autor. Presenta uns personatges corrents marcats per la desgràcia i uns diàlegs i reflexions que atrapen: «Ningú va buscar la felicitat amb tant interès com nosaltres. Ni va fracassar tant com nosaltres. Tan minuciosament», diu el narrador. Segons l’avi del Santi, hi ha una malaltia que afecta els cítrics anomenada «la tristesa dels cítrics». Aquesta fa que s’assequin per dins i es podreixen fins a morir. El protagonista recorda la seva mare i se la imagina com un cítric envaït per la tristesa.
