Ja ha començat una nova edició de la Setmana del Llibre en Català, un esdeveniment magnífic per conèixer l’extraordinària salut de la producció editorial en la nostra llengua, però també, i sobretot, per deixar-se sorprendre. La Setmana no és només un aparador de novetats, més aviat jo sempre l’he valorat com una oportunitat per conèixer fons de catàlegs i editorials. No tot el que es publica arriba als nostres ulls a través de les xarxes socials, dels mitjans de comunicació i de les llibreries (amb espai limitat davant l’allau de noves referències que neixen). Apropar-se a la parada d’una editorial i parlar amb els editors és una experiència enriquidora que ens dona una perspectiva bastant afinada del potencial que té la nostra llengua, fins i tot tenint en compte que els lectors en català no en són tants com voldríem.
Sovint he marxat de la Setmana pensant si hi ha prou mercat per absorbir determinats llibres. Essencialment, perquè més enllà de l’emoció compartida, la realitat dels números no és tan engrescadora. Encara recordo un tuit de l’editorial Flâneur compartint les vendes d’alguns dels seus títols. Això vol dir que els editors arrisquen, i ho fan per compromís amb la literatura i amb la llengua catalana. Aquesta és una de les raons per apropar-se a parlar amb aquests editors, per conèixer les persones que a vegades porten al límit les finances del seu negoci perquè hi hagi determinat títol en català a les llibreries. Per tant, parlar amb ells, però també confiar-hi, comprar llibres i deixar-se aconsellar. Hi ha molta feina, il·lusió i perseverança darrere de cada títol i alguns no passaran, malauradament, d’un centenar d’exemplars venuts. Fomentem el retorn a aquest esforç comprant llibres i llegint-los.
No fa gaire vaig anar a veure l’exposició sobre el pintor, escriptor i crític d’art britànic John Berger (1926-2017) que es fa a La Virreina. En sortir vaig buscar els seus llibres: Edicions 1984 n’ha publicat la poesia i el seu assaig Maneres de mirar i entre les novetats d’Arcàdia hi ha el volum Mirar. No és poca cosa buscar llibres i trobar-nos que els tenim en català. Siguem conscients de la dignitat que això ens brinda. Tenim Ali Smith i Ursula K. Le Guin en català gràcies a Raig Verd, Joseph Roth gràcies a L’Avenç i Flâneur: Sandro Penna gràcies a Edicions 1984, Paul Celan gràcies a LaBreu, Pasolini gràcies a Lleonard Muntaner, L’Agulla Daurada i Comanegra (que publica el seu teatre), Plaute gràcies a La Casa dels Clàssics i La Magrana, Sylvia Plath gràcies a Edicions del Periscopi i Proa, Louise Glück gràcies a Edicions del Buc, Annie Ernaux gràcies a Angle, Jamaica Kincaid gràcies a Les Hores i Thomas Mann gràcies a Navona.
Tenim també veus nostres que sumen milers de lectors com les d’Irene Solà i la seva novel·la Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres (Anagrama), la de Regina Rodríguez Sirvent, que ha sorprès amb Les calces al sol (La Campana) o la de Sergi Pàmies, que presenta els seus contes A les dues seran les tres (Quaderns Crema). No oblidem la veu de Mercè Ibarz, Premi Trajectòria d’enguany, que ha vist reeditada una part de la seva obra, com el seu Tríptic de la terra (Anagrama). Tenim la narrativa de Mercè Rodoreda i la d’Anna Murià, així com la poesia d’Antònia Vicens, Vicent Andrés Estellés, Blai Bonet i Enric Casasses. Tenim les traduccions, brillants sempre, de Ferran Ràfols, Anna Casassas, Eloi Creus, Dolors Udina, Valèria Gaillard i Jordi Martín Lloret, entre d’altres. I tenim una rica literatura infantil i juvenil, així com còmics i novel·la gràfica.
I després hi ha, disculpeu que m’allargui, però em pot la passió, tota una sèrie de clàssics que han tornat amb noves traduccions o edicions, com la Poesia completa de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona, a Editorial Barcino, segell que també ha apostat per Narcís Oller i la seva obra La febre d’or; El Cant dels Nibelungs a Adesiara; i la magnífica insistència de L’Avenç per recuperar Santiago Rusiñol (ara publiquen Cap al tard, un breu volum de proses diverses de l’autor sota la dramatúrgia de Ramon Maduala). Però -insisteixo- totes aquestes referències que ens fan sentir orgullosos de la nostra llengua necessiten el nostre retorn: confiem en la nostra intuïció, escoltem les recomanacions, tornem als clàssics o descobrim noves veus, però sortim de la Setmana del Llibre en Català amb algun, o més d’un, llibre sota el braç. Feliç lectura.
