Una mare i una filla. La mare és soltera i escriptora, tot i que no de les que venen molts llibres i fan grans presentacions. És de família de la Costa Brava de tota la vida i es troba a la recerca dels seus orígens, de les històries dels seus avantpassats pagesos, pescadors, coralers… Això és el que ens trobem de bon principi a Guanyaràs una mar llisa (Edicions del Periscopi), de Miquel Martín i Serra.
El primer que vaig pensar quan vaig començar a llegir-lo va ser que l’autor havia passat de l’Empordà interior que descriu a La drecera al de la costa, a Begur, a l’Estartit, Palamós. I que si aquell llibre m’havia agradat tant, aquest també ho faria. De fet, va ser per això, al cap i a la fi, que el vaig encarregar a la meva llibretera de capçalera, qui em va assegurar que m’agradaria.
Miquel Martin i Serra en una imatge de Susana Ruiz.
La protagonista, aquesta mare soltera, es diu Gona, un nom que li arriba a través dels temps i de les generacions, com si fos predestinada a desentrellar la història familiar. Ella escriu un llibre dintre del llibre on, ja no sé si ella o el mateix Miquel Marín (perquè això és com una d’aquelles nines russes) parla de les gents, de les feines, del paisatge, de la mar. Per una pregunta casual de la seva filla, decideix cercar la veracitat de la història que diu que el besavi va rebre el nom d’Espiridió per un jurament fet pel seu avi, que va naufragar fent de coraler, tot i que va aconseguir tornar a casa quan tothom el donava per mort.
Guanyaràs una mar llisa parla de la duresa de la vida de la gent de la mar i dels qui vivien a la Costa Brava en altres temps, en contrast amb com d’idíl·lica ens pot semblar avui, fins i tot a la Gona, que ens diu com de plaent li resulta arribar-se a determinada cala sense gent pocs minuts després de deixar la feina. A la novel·la no falta la mitologia: des dels pirates i els coralers fins als monstres marins. Tot plegat, amb els costums, els àpats i fins i tot el característic parlar salat dels empordanesos conformen els seus referents, els que ella busca quan remena els papers familiars volent reconstruir un episodi de la vida familiar.
Buscant les passes del seu avantpassat, la Gona troba el seu camí, el literari i també el vital, és clar, perquè aquest llibre també parla de l’ofici d’escriure, i si una cosa té clara aquesta dona és que ella serveix per escriure. També en Miquel Marín, perquè tot i disfressar el seu alter ego de dona, de Gona, el seu amor per l’Empordà el delata. I aquest pot ser un referent tan important com la família, com la literatura, com l’amistat, com l’amor.
