Mapa de soledades (Seix Barral) és un assaig sobre la gran epidèmia del segle XXI. L’autor, Juan Gómez Bárcena (Santander, 1984), estudia la soledat al llarg del temps i de l’espai en un llibre ple de lirisme i de referències històriques, literàries, científiques i vitals, en definitiva. Se sol dir que hi ha diferents tipus de persones soles: les que estan així per obligació o sense alternativa de companyia i les que estan soles per elecció. També hi ha solituds finites i infinites. Es pot estar sol en un lloc i no obstant això sentir-se acompanyat i també es pot estar envoltat de gent i sentir-se sol.
L’autor aprofita una estada a Misiones, Argentina, per explorar el tema de la soledat: «ningú o gairebé ningú està preparat per renunciar a tot vincle amb allò humà», llegim. Hi ha qui s’aïlla per crear obres i qui s’aïlla i es va destruint a si mateix o destruint allò que va ser. Gómez Bárcena parla aquí sobre diferents soledats. La de les ciutats, la de la llar, la de l’armari, l’escolar, la digital, la dels místics i els ermitans, la dels astronautes o del cosmos, la del migrant, la de les superestrelles o la de la mort.
Juan Gómez Bárcena.
La soledat pot ser, com es diu, un trampolí per conèixer-nos millor o desenvolupar-nos. Es pot sentir soledat perquè no es necessita ningú o perquè no es té res a compartir amb els altres. Pot aparèixer a conseqüència de l’individualisme i afectar totes les franges d’edat, encara que pot ser més greu en la gent gran. De la mateixa manera, hi ha qui viu amb molts estímuls o vincles, la majoria d’ells efímers, que els distreuen perquè els fa por sentir-se sols.
Som animals socials i no podem viure allunyats de la resta, depenem dels altres. Moltes soledats es construeixen des de la infància per l‘absència de contacte físic. La soledat pot provenir de la consciència de tenir una pell que ningú toca. Com diu l’autor, «la carícia és una manera de dir-li a un altre ésser: realment existeixes.» La solteria actualment està associada a la solitud forçosa i fracassada, però sabem que en companyia també es pot sentir soledat. Per alliberar-se’n, moltes persones cauen en addiccions, en el consumisme o en el fet d’omplir la seva vida d’esdeveniments. Llegim que més d’una quarta part del món se sent sola.
Mapa de soledades és un llibre on Gómez Bárcena ofereix una amplíssima documentació al voltant del tema central per parlar-nos de com l’entén ell i com la van entendre altres persones. L’escriptor Horacio Quiroga va escriure al també autor Leopoldo Lugones que «l’home es troba en la soledat com el nàufrag a la mar: o nedant i fora de perill, o mort.» Per la seva banda, María Zambrano va dir que som soledats en convivència. Paradoxalment, davant d’un llibre com aquest, el lector no se sent sol, sinó que es troba acompanyat per l’excelsa literatura i per l’amor que demostra l’autor. Una de les millors lectures que he fet darrerament.
