Rilke, profunditat i bellesa

XIMO PALAU

Escriure sobre la poesia de Rainer Maria Rilke no és una tasca senzilla, ja que la seua obra busca transcendir la finitud humana i explorar les profunditats de l’existència. Rilke, un poeta i novel·lista austrohongarés nascut a Praga el 1875, és considerat un dels més grans mestres de la llengua alemanya. La seua producció poètica aborda temes fonamentals com la mort, la solitud i la transcendència, tot explorant-los a través d’un llenguatge simbòlic i líric que convida a la reflexió profunda.

Des de ben jove, Rilke va estar immers en un entorn cultural ric, cosa que li va permetre establir relacions amb figures influents, com l’escultor Auguste Rodin, qui va jugar un paper significatiu en la seua formació estètica. La influència de Rodin no només es reflecteix en la forma d’entendre l’art, sinó també en la manera com percep la realitat, buscant l’essència de les coses i la connexió amb l’ésser humà. Entre les seues obres més destacades es troben els Sonets a Orfeu i les Elegies de Duino, així com la novel·la Els quaderns de Malte Laurids Brigge, en què Rilke reflexiona sobre l’angoixa moderna, un tema recurrent en el seu treball.

En aquest escrit, us convide a descobrir la nova edició dels seus poemes publicada per Quaderns Crema, que conté una selecció i traducció al català acurada de Feliu Formosa i Joan Margarit. Margarit, a més, introdueix el llibre amb la força i la senzillesa que caracteritzen la poesia de Rilke. Aquesta obra presenta alguns dels poemes més rellevants del poeta, fent un recorregut que abasta des dels seus primers escrits fins als darrers, incorporant l’essència elemental de cadascuna de les seues obres.

En aquest viatge poètic, trobarem El llibre de les imatges i El llibre de les hores, que són representatius d’una joventut que encara ha de madurar; Nous poemes, Elegies de Duino i Sonets a Orfeu, que constitueixen la seua gran obra; i altres poemes, entre els quals destaca La gran nit, que encapsula l’angoixa existencial i la recerca de significat.

El professor Margarit fa una comparació entre l’obra de Rilke i la dels poetes Hardly en anglés, Juan Ramón Jiménez en castellà i Joan Maragall en català, subratllant el seu paper com a pont entre les poètiques dels segles XIX i XX. Aquesta connexió no és casual, ja que Rilke captura les inquietuds i els anhels d’una època de canvi, marcada per la industrialització i la modernitat, que van transformar profundament la societat. La poètica de Rilke es pot entendre a través de la relació que l’ésser humà manté amb el món, on la missió del poeta és rescatar i dotar de significat totes les coses mitjançant la paraula.

Rilke rebutja la visió reduccionista del món que la ciència del segle XIX va proposar, en un context en què la modernitat sovint desposseeix les experiències humanes del seu valor més profund. Igual que Hölderlin, qui criticava la societat moderna per haver buidat el Panteó de Déus, Rilke busca restaurar aquesta connexió amb l’inefable, amb el misteri que envolta l’existència. En les seues obres, la mort i l’amor són els temes centrals, reflectint un desig profund d’eternitzar l’experiència humana.

La seua poesia se centra en l’ésser i les seues possibilitats, i va ser admirat pel filòsof alemany Martin Heidegger, qui va reobrir la qüestió de l’ésser en la filosofia contemporània. Rilke entén que l’amor és essencial en aquest camí vital: cal estimar i connectar amb les coses que ens envolten, però també s’ha de fer front a la inevitabilitat de la pèrdua. La idea de la pèrdua és omnipresent en la seua obra, ja que, com a éssers humans, actuem com a personatges en un drama sense saber quan es produirà el desenllaç. Ens preocupem excessivament per complaure i agradar, mentre que la mort espera en un racó, invisible però inevitable.

Comprendre millor aquest drama vital ens pot portar a interpretar la vida amb una nova perspectiva, una que no depèn de l’aplaudiment o l’aprovació dels altres. Per això, recomane llegir Rilke, no només per la seua bellesa poètica, sinó també per la profunditat amb què ens convida a reflexionar sobre el nostre lloc en el món.

La seua obra ens ajuda a endinsar-nos en el més profund de nosaltres mateixos, a descobrir allò que som i allò que volem ser. I si tenim la fortuna de dedicar-hi temps, podríem arribar a conèixer-nos millor i, així, experimentar una vida més autèntica i plena de significat. Rilke ens recorda que la poesia és un vehicle de connexió, tant amb nosaltres mateixos com amb els altres, i que a través de les seues paraules podem explorar els aspectes més ocults de la nostra existència.