Animalitos (AdN Novelas) és la primera novel·la de Lucía Alba Martínez (Madrid, 1992). La seva protagonista, Inés, té vint-i-cinc anys, una vida desordenada i molts somnis. En aquests apareixen persones com el seu pare o la seva exparella. També té somnis de futur i mirades al passat, records d’infància i moltes nits d’alcohol, ressaca i sexe amb què intenta tapar els buits que li deixa la vida. A les parets del seu pis no hi ha forats a la vista, però hi corren ratolins, igual que corren per la seva ment, i no aconsegueix desfer-se’n. La vida adulta, l’angoixa existencial i no saber què oferirà el futur la frustren en aquesta història plena de memòria, desamor i abandonament.
La vida d’Inés està parada, com diu una amiga. No estudia ni treballa, està perduda i deprimida, però amaga el seu malestar als seus pares. Cada cop és menys valent i entén més la seva mare. Mentrestant, es dedica a somiar i a explicar els seus somnis i a què li recorden. Així es barregen les imatges oníriques i la memòria. Als seus somnis hi ha morts, bombes, foc, explosions i guerres. Són somnis urgents, amb presses i angoixa. Somia al matí perquè dorm tard. Somia nebuloses, alleujaments que duren poc perquè de seguida plana el malson.
Inés té la ment infestada de somnis intranquils, de records de persones, de sorolls, de llaunes d’alcohol comprades de matinada, de ciutats on va ser una cosa semblant a feliç: Madrid, Gijón, Granada, Tunísia. Ara viu en una casa plena de merda acumulada, com diu, i on ni ella ni ningú no podrà descobrir res emocionant, com tampoc a la seva vida. Té una guerra amb els ratolins i es passa el dia al sofà pensant en coses que no hauria de fer. Viatja als records d’una infància on li va tocar ser molt petita i gran alhora i el seu objectiu és convertir accions íntimes i belles en lletges i brutes.
Lucía Alba, en una foto de Mariña Sánchez Testas (AdN de Novelas).
Inés es mou entre el trist i el precari. Pateix mancances emocionals, per això vol despullar de tota emoció o bellesa els actes quotidians i íntims. Quan estava amb el seu ex-xicot, no es preguntava si ell la deixaria, sinó quan ho faria. End diu: «No soc feliç, penso, perquè potser he estat massa feliç.» Ara manté sexe ràpid i fred amb desconeguts. «Encara que no m’hagin volgut, almenys m’han tocat.»
Animalitos és una novel·la que parla sobre l’amor, la valentia, la por i els trossos trencats que cada persona arrossega tota la vida. Inés és una protagonista vulnerable capaç de veure, sota un turó, tota la prehistòria i el verd que amaga. Té l’habilitat de veure la bellesa a les petites coses, sota les coses menys belles, i treure-les a la llum, exposar-les al món. Fins i tot troba bellesa a les històries quotidianes, aquelles que escolten els metges i els policies de gent afectada per un robatori o una malaltia, per exemple.
Passa duels per relacions, per etapes vitals i fins i tot per una casa. Un cop perdut l’entusiasme, les memòries es dilueixen i la narració es fa repetitiva, com la seva pròpia vida. Un bucle infinit, sense al·licient, que es transmet al lector. Tanmateix, val la pena llegir una història on es concentren escenes tan belles com la mort de la tia Clabel.
