La literatura ens ensenya que la sang, com les històries, pot unir i separar a parts iguals. La gran família, la nova novel·la d’Antònia Carré-Pons (Club Editor, 2025), ens submergeix en una narració tenyida de tocs autobiogràfics sobre la relació entre dues germanes: la Rateta i la Sió, que s’allunyen i s’apropen amb el pas del temps. A través d’un relat que combina la senzillesa del que ens és quotidià amb una gran profunditat emocional, Carré-Pons ens ofereix una novel·la que destil·la sensibilitat sense caure en el sentimentalisme.
Des de la infantesa, la Rateta i la Sió creixen entre l’olor de carn i els deures que els implica des de ben petites el negoci familiar: una cansaladeria. A mesura que passen els anys, cadascuna pren camins diferents. La germana gran, amb una set de lectura insaciable en una casa on no hi sobren els llibres, es llança als estudis i es converteix en una medievalista prestigiosa, tot trencant amb les expectatives familiars. La germana petita, en canvi, acaba per quedar-se el negoci. La gran marxa i la petita es queda i forma una família.
Antònia Carré-Pons.
Tot i això, el que podria semblar una gran distància es veu desafiat per un punt d’unió: la malaltia que ha marcat totes les dones de la família i que també afectarà les dues germanes, el càncer de mama. És força interessant la manera com la novel·la aborda el càncer de mama. Lluny dels tòpics, Carré-Pons explora la malaltia des de diferents perspectives, a través de diverses protagonistes amb històries i desenllaços molt diferents. La novel·la ens acosta al procés de conviure amb la malaltia i als mecanismes que les persones utilitzen per afrontar-la: des qui tria l’aïllament fins a qui s’envolta dels éssers estimats per trobar suport.
També posa el focus en la mirada social cap a les supervivents, en com sovint es veuen reduïdes a la llàstima o l’admiració, i en la necessitat de reconstruir la pròpia identitat més enllà del diagnòstic. Carré-Pons teixeix aquesta història amb una escriptura concisa i elegant, plena de matisos que ens permeten aprofundir en la relació entre les dues germanes. Sense estridències, l’autora construeix un relat que ens endinsa en un viatge on l’amor entre germanes es manifesta en formes canviants segons l’edat i les circumstàncies: cada passa ens ajuda a entendre’n la següent.
L’evolució de les protagonistes reflecteix el pas del temps i, a més, explica la manera com les experiències viscudes i les decisions preses modelen la seva identitat i el seu vincle. La gran família té la gran capacitat de mostrar la complexitat de les relacions familiars sense caure en estereotips. La novel·la ens fa reflexionar sobre la inevitabilitat de les herències, tant biològiques com emocionals, i sobre com cadascú troba la seva manera de sobreviure i estimar.
