La filosofia és, abans de tot, una forma de viure. Mentre que les turbulències del dia a dia ens poden portar a actuar de qualsevol manera, actuar per atzar i rondinar, l’home savi ha de cultivar-se en l’atenció i la justícia, en tenir cura del seu caràcter. Aquest moviment cap a l’eudemonia no és, però, fàcil. Només s’aconsegueix amb dedicació i esforç. I la història de la filosofia està plena de grans mestres que ens poden ajudar a arribar a aquest estat, i un d’ells és precisament Marc Aureli. El seu llibre, titulat quotidianament com a Meditacions, n’és un exemple.
Les Meditacions és una obra complexa i fàcil de malinterpretar pels prejudicis de la nostra època. Aquest no és un escrit pensat per ser publicat, sinó una collita de reflexions que feia en el seu dia a dia l’emperador filòsof. Segons Pierre Hadot, consisteix a alimentar constantment aquesta vida interna que sovint es pot consumir pels afers diaris. Es tracta d’ordenar un discurs interior que pot ser fàcilment diluït pels problemes superficials. Ens trobem, doncs, davant d’uns exercicis espirituals que afavoreixen a la renovació constant de l’escriptor.
I aquí rau el més rellevant de l’obra: la vida filosòfica de l’estoic radica a dominar el discurs interior. I els escrits estoics busquen precisament això: participar en aquesta lluita que esdevé dins de cadascú. Les Meditacions són un grapat de principis exposats de moltes formes diferents, amb fórmules i imatges que faciliten la persuasió. Tot alineat per inferir en el discurs interior de qui escolta i que se l’apropie.
D’aquesta manera, les Meditacions és una obra repetitiva, a diferència d’altres, ja que com expressa Hadot, les regles que intenta exposar no són regles matemàtiques que es puguen aprendre ràpidament, sinó quelcom que necessita el seu temps per arribar a nosaltres. I com també ocorre amb altres obres espirituals, no es guanya res llegint i rellegint-les, les obres són mortes. Només serveix l’apropiació d’aquestes fórmules, i per això, la repetició és clau.
També cal dir que avui en dia, la popularitat que ha guanyat aquest llibre ha estat un dels seus pitjors problemes, perquè fins i tot les millors lectures es queden molt allunyades de la intenció de l’autor. Per a una correcta lectura recomane una bona edició que expliqui i contextualitzi l’obra amb detall i rigorositat. Jo he llegit la de Trotta a cura de Jorge Cano Cuenca, però n’hi ha d’altres: en castellà a Càtedra, Gredos i Arpa. En català es pot trobar a Llibres de l’Índex amb traducció de Joan Alberich. A més, convé llegir La ciudadela interior, de Pierre Hadot (Alpha Decay).
La nostra època, definida per la immediatesa i la sobrecàrrega informativa, es caracteritza pel que Byung-Chul Han anomena «la societat del cansament», un estat d’esgotament derivat de la hiperproductivitat i la constant demanda d’atenció. En aquest joc vital, us recomane la lectura de Marc Aureli com si fos un mapa per a la vida interior, una resistència serena davant la voràgine exterior. Com afirma Pierre Hadot, el text no vol ser un tractat filosòfic sistemàtic, sinó una sèrie d’exercicis espirituals destinats a transformar el lector.
