La leyenda de los ciclistas (Automàtica, amb traducció al castellà de Juan Cristóbal Díaz) no és una novel·la a l’ús, sinó una obra experimental, i, per tant, penso que no és per a tots els lectors. A les pàgines, Svetislav Basara (Sèrbia, 1953) narra amb provocació i humor la història d’una societat secreta: l’Ordre dels Germanets Ciclistes Evangèlics de la Rosacruz, a partir d’un compendi de textos testimonials, il·lustracions, diaris i cartes, sempre sota el paraigua de la ficció.
Així, els textos que componen l’obra ens portaran cap endavant i cap enrere en el temps per veure l’origen i l’actualitat d’aquesta societat els membres de la qual es comuniquen en somnis, sense barrera de temps, i alguns són personatges històrics com Sigmund Freud o Stalin. A la introducció d’aquesta edició, l’autor explica que es tracta d’una història sobre errors humans, frustració, derrota o sobre el debat de la vida eterna o la possibilitat de la vida sense creences, especialment en Déu.
Svetislav Basara.
En aquestes pàgines, el context polític, social i cultural de l’autor hi influeix, ja que la Iugoslàvia dels vuitanta i el comunisme tenen una forta presència en els fets que s’hi narren. A partir d’aquells anys vuitanta sembla sorgir un món nou del qual tots som hereus. Un món que va deixar d’adorar sants per adorar herois del poble i on va arrelar l’esoterisme i la paranoia. Aquesta és una obra críptica, comença amb la confessió d’un narrador, que assegura haver-se introduït en una biblioteca sèrbia de províncies i haver trobat dos volums interessants que donaran peu als textos que s’exposaran a continuació.
Aquests parlaran de personatges com el capità Queensdale o el rei Carlos el Feo, un monarca que va crear el seu propi imperi i que té una forma de regnar particular. El manuscrit de Carlos data, aproximadament, de l’any 1487, ja que es diu que Amèrica no s’ha descobert i que Martí Luter té quatre anys. Ell assegura que es va convertir en rei per elevar-se de la mediocritat, però que mai no va deixar de ser mediocre, perquè aquesta és la condició humana. Aquesta mediocritat humana inevitable és inherent a la caiguda del món, com es plasmarà en aquestes pàgines.
La leyenda de los ciclistas és una història d’històries, un mosaic de fets entrellaçats amb el nexe comú d’aquesta societat secreta al voltant de la qual Basara situa tot un entramat de manuscrits, institucions, normes, històries i esdeveniments, com si realment hagués passat, i per això dota el relat d’una versemblança impressionant. Al meu entendre, l’obra té alts i baixos, ja que el començament és atractiu, però hi ha parts una mica més absurdes, sense sentit, que poden ensopir el lector i fer-lo perdre el fil principal de la trama. La història és una roda que, en girar endavant, en realitat gira enrere; jo la definiria com un reguitzell d’idees i ideologies diverses.
