Amb Bruixes, caça de bruixes i dones (Tigre de Paper amb traducció al català de Marta Pera i Traficantes de Sueños amb traducció al castellà de María Aranzazu Catalán) Silvia Federici torna a endinsar-se en un dels temes centrals de la seva trajectòria intel·lectual: la persecució de les dones en el context del naixement del capitalisme. Aquesta vegada, ho fa des d’un format més assequible i divulgatiu que el seu ja clàssic Caliban i la bruixa (Virus Editorial), recollint diversos assajos que permeten al lector apropar-se, de manera clara i directa, a una anàlisi crítica d’una història sovint esborrada o folcloritzada: la de les caces de bruixes.
El llibre s’estructura en dues parts. A la primera, Federici revisita els segles XVI i XVII per explicar què s’amaga rere la figura de la bruixa. Lluny de les lectures que ho redueixen a un fenomen d’ignorància o fanatisme religiós, l’autora argumenta que la persecució de bruixes va ser una peça fonamental en el pas del feudalisme al capitalisme. La destrucció de les terres comunals, la imposició de la propietat privada i la nova disciplina laboral van anar acompanyades d’un control creixent sobre el cos femení i sobre la capacitat reproductiva de les dones. En aquest context, moltes de les acusades de bruixeria eren dones velles, pobres o sense tutela masculina, sovint relacionades amb pràctiques de cura comunitària i autonomia econòmica.
Silvia Federici.
La segona part trasllada la mirada al present: Federici analitza com, en diverses regions del Sud Global, les caces de bruixes no han desaparegut, sinó que es reprodueixen en nous contextos de violència i despossessió. En països com l’Índia, Ghana o Papua Nova Guinea, la persecució de dones es vincula a processos de privatització de terres, extracció de recursos naturals i erosió dels llaços comunitaris. Així, la figura de la bruixa torna a aparèixer com a enemiga d’un ordre econòmic que necessita trencar les formes col·lectives de vida per expandir-se.
L’objectiu de Federici no és només aportar dades, sinó ajudar-nos a entendre que aquestes violències no són passatges marginals de la història, sinó mecanismes sistemàtics de control que, amb formes diferents, segueixen actius. El llibre lliga amb gran encert passat i present, i ho fa sense perdre de vista la resistència, ja que l’autora també dona espai a les estratègies de lluita i d’organització col·lectiva que les dones han desenvolupat —i continuen desenvolupant— arreu del món.
Bruixes, caça de bruixes i dones no és només una porta d’entrada a un tema històric poc conegut, sinó també una eina per llegir el món actual amb una mirada més afinada. Federici ens recorda que la història de les bruixes és, al capdavall, la història d’una guerra contra les dones i contra qualsevol forma de vida que no s’ajusti a la lògica del capital.
