Ja fa uns quants anys de la publicació d’aquesta novel·la de Juan Eslava Galán (Arjona, 1948), que va tenir una adaptació al cinema. L’autor s’inspira en la història del seu pare per plantejar una novel·la sobre la Guerra Civil espanyola. El protagonista és un caporal del bàndol franquista on fa d’atzembler, la persona que s’ocupa de les bèsties de càrrega per transportar l’armament al front. Ell és un jove humil, abans d’esdevenir militar formava part del servei, com el seu pare, d’un terratinent. Al llarg de la novel·la es posa el focus diverses vegades en el fet paradoxal que un treballador ras faci la guerra al costat del bàndol que protegeix els interessos dels rics.
Juan Castro, però, ho té clar. Ell ha crescut sota l’ala de l’home poderós per al qual treballa i no entén una realitat que no sigui aquesta. En un moment de la novel·la, un altre personatge, amic del protagonista, li diu que aquest no pot entendre el que és lluitar per la llibertat perquè Juan, en el fons, mai ha sigut lliure, i lamenta que la ignorància estigui tan estesa entre els qui lluiten al costat de Franco.
El que mou aquesta història, és, d’una banda, l’amistat que trava Juan Castro amb una mula que troba perduda al camp. L’animal esdevé el seu suport i també el seu projecte de futur. Intenta que l’existència d’aquesta mula no consti als registres militars oficials per poder quedar-se-la quan acabi la guerra. D’altra banda, el caporal s’enamora d’una dona a qui coneix en un ball, amb qui comença una relació (el tipus de relació puritana, conservadora i religiosa d’aquella època).
Però entre Juan Castro i la seva estimada hi ha l’abisme de la classe social i ell tem que quan s’acabi el conflicte i es tregui el vestit de militar, no quedi res que li resulti atractiu i profitós a ella. Així, doncs, La mula esdevé el retrat d’un home senzill, un home de camp, que un dia es troba envoltat de suposats herois, en un ambient on es permet somiar amb la vida millor que tindrà quan neixi la nova Espanya per la qual lluita.
La mula és una novel·la bastant planera, escrita amb la senzillesa que demana el retrat del protagonista. Així i tot, Eslava Galán mostra algunes de les contrarietats de la guerra, la crueltat i apunta algunes de les ferides que vindran després. Aquesta història ens fa reflexionar que sovint els soldats lluiten en guerres que, en realitat, no són les seves, que en el fons no tenen res a guanyar. Encara que el protagonista lluita en el bàndol franquista, la seva ingenuïtat acaba aixecant les simpaties del lector. Una novel·la tendra, en definitiva.
