-
Julio Manrique dirigeix al Lliure una versió actualitzada d'aquest clàssic on diversos personatges somien una vida que no tenen.
-
Carles Alfaro dirigeix un fluix muntatge basat en textos d’Anton Txèkhov i protagonitzat per un gran Francesc Orella.
-
Jordi Prat dirigeix a La Villarroel 'Els tres aniversaris', la versió lliure de Rebekka Kricheldorf sobre 'Les tres germanes' de Txékhov.
-
'La vida de Txèkhov', d'Irene Nemirovsky, és molt més que una biografia i ens obre moltes finestres a l'entorn de l'escriptor rus.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal «No m’animo a descriure els espectacles en els quals es representaven les peces txekhovianes, perquè resultaria completament impossible. La seva delícia rau en allò que no pot transmetre’s amb paraules, en el que resta ocult darrere, en les pauses, en les mirades dels actors, en la irradiació dels seus sentiments interiors. Fins i tot, les coses inanimades prenien vida sobre l’escena. Tot naixia en la intuïció creadora i el sentiment artístic.» En aquests termes s’expressava Konstantín Stanislavski a La meva vida en l’art a propòsit de La gavina de Txèkhov. Les seves paraules.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Es titula El cuadro o el principio del fin i arriba com una reinvenció de Las tres hermanas de Txékhov, però la versió d’Àlex Mañas recorda més aviat unas Meninas de Velázquez moderna i desesperada. Sobre l’escenari del Versus, quan entren els espectadors, es pot veure una noia llegint un llibre i parlant sola. El públic busca la seva cadira, es treu les jaquetes i, mentre, es va fent una idea del que es trobarà. I el que es trobarà és la narració de tres històries lligades que formen part d’un mateix quadre,.
Julio Manrique dirigeix al Lliure una versió actualitzada d'aquest clàssic on diversos personatges somien una vida que no tenen.
Carles Alfaro dirigeix un fluix muntatge basat en textos d’Anton Txèkhov i protagonitzat per un gran Francesc Orella.
Jordi Prat dirigeix a La Villarroel 'Els tres aniversaris', la versió lliure de Rebekka Kricheldorf sobre 'Les tres germanes' de Txékhov.
'La vida de Txèkhov', d'Irene Nemirovsky, és molt més que una biografia i ens obre moltes finestres a l'entorn de l'escriptor rus.
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal «No m’animo a descriure els espectacles en els quals es representaven les peces txekhovianes, perquè resultaria completament impossible. La seva delícia rau en allò que no pot transmetre’s amb paraules, en el que resta ocult darrere, en les pauses, en les mirades dels actors, en la irradiació dels seus sentiments interiors. Fins i tot, les coses inanimades prenien vida sobre l’escena. Tot naixia en la intuïció creadora i el sentiment artístic.» En aquests termes s’expressava Konstantín Stanislavski a La meva vida en l’art a propòsit de La gavina de Txèkhov. Les seves paraules.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Es titula El cuadro o el principio del fin i arriba com una reinvenció de Las tres hermanas de Txékhov, però la versió d’Àlex Mañas recorda més aviat unas Meninas de Velázquez moderna i desesperada. Sobre l’escenari del Versus, quan entren els espectadors, es pot veure una noia llegint un llibre i parlant sola. El públic busca la seva cadira, es treu les jaquetes i, mentre, es va fent una idea del que es trobarà. I el que es trobarà és la narració de tres històries lligades que formen part d’un mateix quadre,.