Història d’Espanya

  • la noche en que mataron a calvo sotelo ian gibson def

    Quan van matar Calvo Sotelo

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc L’editorial Stella Maria ha recuperat La noche en que mataron a Calvo Sotelo, el llibre de l’irlandès Ian Gibson on explica alguns dels esdeveniments clau que van tenir lloc a Madrid abans de començar la Guerra Civil. El fet més important d’aquest assaig, com indica el títol, és l’assassinat d’un dels líders més destacats de la dreta espanyola dels anys trenta, José Calvo Sotelo, que havia estat ministre d’Hisenda en la dictadura de Miguel Primo de Rivera, exiliat a Portugal des que va néixer la Segona República, però que va poder tornar a.
  • Las Sinsombrero, de Tània Balló

    Deu dones imprescindibles

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Las sinsombrero (Espasa) recupera i amplia la informació que es va aplegar en un documental emès per televisió, l’autora del qual era la mateixa que la del llibre, Tania Balló, a més de Serrana Torres i Manuel Jiménez. El documental forma part d’un projecte important que s’ha endegat amb la intenció de difondre’l en els centres d’ensenyament. Porta per subtítol: Sin ellas la historia no está completa. Potser la història de la de la generació del 27 sigui sempre incompleta a causa de molts motius, un dels qual, evidentment, la Guerra Civil, que.
  • la primavera de munich

    Aquell intent de 1962 de tornar la democràcia a Espanya

    Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco La primavera de Munich, amb el subtítol Esperanza y fracaso de una transición democràtica, de Jordi Amat (Tusquets), va rebre el XXVII Premi Comillas, un premi prestigiós, que es concedeix a llibres de memòries, biografies o recerca històrica. No són aquests, amb poques excepcions, els llibres que obtenen un massiu volum de vendes i és d’agrair que s’afavoreixi la seva publicació amb premis adients i promocions comercials intensives. Jordi Amat ve del camp de la filologia i el periodisme, molts llibres actuals sobre història recent, els més interessants, tot i que això és una.
  • Paola Lo Cascio: “Espanya no va fer el trencament institucional amb el franquisme que sí van fer Alemanya i Itàlia amb el nazisme i el feixisme”

    Paola Lo Cascio (Roma, 1975) és Doctora en Història. Els seus camps de recerca són la història dels partits i de les cultures i institucions polítiques. Actualment és investigadora postdoctoral de l’Institut de Ciências Sociais de la Universidade de Lisboa i docent a la Universitat de Barcelona. És autora de l’assaig La guerra civile spagnola (Carocci), que va publicar a Itàlia, una història de la Guerra Civil Espanyola amb una mirada especial a la intervenció de les tropes de Mussolini en el conflicte.   Manel Haro. Barcelona / @manelhc Per què cal seguir publicant històries de la Guerra Civil.
  • España año cero

    La construcció del franquisme a través dels seus símbols

    Zira Box analitza en el seu llibre 'España, año cero' els símbols que va crear Franco per justificar i consolidar el seu règim.
  • seccion femenina falange

    El paper de la Sección Femenina de Falange durant el franquisme

    La historiadora britànica Kahtleen Richmond analitza la història d'aquesta organització des de la seva fundació fins el 1959.
  • La captación de las masas Carme Molinero

    Polítiques socials durant el franquisme

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Encara que no tots els règims totalitaris que van sorgir a Europa durant el segle XX ho van fer de la mateixa manera i tot i que cadascun tenia les seves particularitats que els feien diferents els uns dels altres, hi havia, en canvi, molts punts en comú entre ells. Un era un trencament amb les polítiques socials (i els moviments sindicals), econòmiques i a vegades culturals dels anteriors governs, és a dir, una voluntat d’ensorrar el passat i sobre aquestes ruïnes construir un nou futur que fos digne de les seves aspiracions.
  • Catalunya i Espanya a través de Cambó i Alfons XIII

    L’historiador Borja de Riquer analitza aquests vincles al seu llibre 'Alfonso XIII y Cambó: La monarquía y el catalanismo político'.