‘Tempesta d’espases’, la tercera part de la saga ‘Cançó de gel i foc’

George R. R. Martin comença aquesta entrega en el mateix punt on la va deixar amb ‘Xoc de reis’

 

Joanma Tena. Barcelona

Tot i els anys que fa que tinc els quatre llibres editats fins a la data de Cançó de gel i de foc, no va ser fins a assabentar-me de l’estrena de la sèrie Joc de Trons que em vaig decidir a llegir-los. I els estic devorant. La primera part em va apassionar, em va presentar uns personatges que ja s’han convertit en part de la meva vida. La segona novel·la de la saga, Xoc de reis, em va costar una mica més al principi perquè de nou em van introduir altres personatges i la trama es va complicar encara més que en el primer llibre, i ja és molt dir. Tot i així, conforme anava avançant em vaig anar adonant que s’havia obert davant meu un món increïble i em vaig sentir com un nadó quan obre els ulls per primera vegada. Aquesta tercera part, la més llarga fins el moment (es divideix en dos toms en l’edició normal i en tres a la de butxaca), finalment m’ha fet acceptar la realitat: no sé viure sense Daenerys, Tyrion, Jon, Arya, Sansa , Catelyn, Robb i companyia.

Tempesta d’espases (Alfaguara/Gigamesh) reprèn la història immediatament després de la seva predecessora. Després de la batalla en què la casa Lannister ha vençut l’exèrcit de Stannis Baratheon (el germà del difunt rei Robert) gràcies a les seves noves aliances, Tyrion, ferit, comença a veure que el seu paper a Desembarcament del Rei és cada vegada menor, igual que el de Sansa, que comença a tenir esperances d’escapar dels assassins del seu pare d’una vegada per totes. Al seu torn, Robb Stark, rei al Nord, es casa per amor, faltant el respecte a la casa Frey, al Lord del qual havia promès el matrimoni amb una de les seves filles. Mentrestant, més enllà del Mur, Jon Neu, que suposadament ha desertat de la Guàrdia de la Nit (en realitat ho fa seguint ordres), intenta aprendre tot dels salvatges i, especialment, les seves intencions contra els Set Regnes de Ponent. Per la seva banda, Bran i Rickon, els més petits de la casa Stark, continuaran el seu viatge cap a més enllà del Mur per descobrir què vol el corb de tres ulls de Bran. Finalment, Daenerys i els seus tres dracs arribaran a Pentos, on l’última supervivent dels Targaryen seguirà intentant augmentar l’exèrcit que el porti a la victòria en la guerra pel tron quan els seus dracs creixin.

Com en tota la saga, cada capítol està protagonitzat per un personatge i els cliffhangers estan a l’ordre del dia, així com els girs a la història, molt més presents en aquesta tercera novel·la. La compassió de George R. R. Martin continua sent nul·la a Tempesta d’espases més que en cap altra banda, i es comença a descobrir quins són els personatges preferits de l’autor. Per a l’adaptació a la sèrie d’aquest tercer llibre fan falta molts efectes especials i un pressupost molt més elevat que el de la primera temporada de Joc de Trons, ja que la màgia comença a renéixer en aquest món medieval fictici. Sens dubte Tempesta d’espases és la més televisiva i fins i tot cinematogràfica de totes les novel·les de Cançó de gel i de foc. De fet, cada vegada es nota més no només l’experiència de Martin sinó la influència que han tingut en ell tants anys treballant a la televisió.

Categories
Fantàstica / Ciència-ficcióLLIBRES
Un comentari
  • Manel Haro
    11 setembre 2011 at
    Deixa una resposta

    Tengo el primero en casa para leerlo. A ver si un día lo empiezo.

  • Deixa una resposta

    ALTRES ARTICLES