Què tenen en comú el rock i el món empresarial?

Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal

Aquesta és la qüestió. Aparentment pot semblar que poc tenen en comú dos àmbits tan diversos, però a vegades és contrastant realitats allunyades d’on sorgeixen les idees. I així, Salva López, professor d’ESADE, assessor d’empreses, locutor de ràdio… i líder d’una banda de rock (‘Telémaco dormía’) ens sorprèn al seu llibre Rockvolución empresarial: Lecciones del mundo de la música para directivos y emprendedores (editorial Empresa Activa) amb tot un seguit d’idees renovadores exposades d’una forma innovadora, eclèctica i, sobretot, entusiasta.

Aquest és un bon segle per a barrejar coses aparentment distants, ens diu, i per extreure’n lliçons. El món de les organitzacions pot aprendre molt del món del rock perquè ha sabut combinar moltes habilitats i talents humans més enllà del fet musical en sí, ja que els músics, com ens recorda en Salva, tenen una forma diferent de pensar i d’encarar els reptes.

De les lliçons concretes que el món de l’empresa pot aprendre dels músics en destaca aspectes diversos com ara la capacitat de treballar en equip: una banda de rock o de qualsevol altre estil musical és un ‘equip d’alt rendiment’ que genera un entorn de creativitat. La capacitat de gestionar el lideratge: el terme ‘lideratge ressonant’ fa referència al fenomen de la física en què un objecte que vibra pot aconseguir que un altre es posi a vibrar en la mateixa freqüència. L’eficàcia a l’hora de generar adhesions: els músics tenen fans perquè dominen el ‘contagi emocional’ i permeten que els seus seguidors s’hi involucrin, les empreses només clients. Altres aspectes importantíssims són no tenir por de les noves tecnologies i saber-ne aprofitar al màxim les possibilitats que ofereixen, la mentalitat eclèctica que permet establir connexions i no acceptar límits. També el fet d’entendre que innovar no és crear coses noves sempre, sinó que també es poden aprofitar coses existents d’una manera diferent. En definitiva, la capacitat de reinventar-se, d’arriscar-se, la manca de rigidesa estructural, com aprofitar i potenciar la creativitat de les persones que formen part d’un equip de treball i sobretot una manera diferent de gestionar les persones i de saber aprofitar les seves habilitats.

I un consell: “sempre és millor gestionar l’entusiasme (que és energia) que tractar de gestionar el talent (que només és una habilitat). Talent més entusiasme és una fórmula imbatible, però talent sense entusiasme és un vaixell que no arriba a cap port”. I és que sense entusiasme no es pot gestionar el talent ni obtenir-ne creativitat, ens diu. Una reflexió que és vàlida per al món de l’empresa i  per a  qualsevol empresa humana. Lliçons empresarials, lliçons musicals… i tot això sense perdre mai el ritme i oferint-nos una visió iferent i entusiasta, car Salva López és un excel·lent comunicador, com ho demostren les seves presentacions del llibre, sempre amb elements renovats, que conclou amb un petit concert de la banda que lidera. Bona lletra i música!