Sembla que la costura i les manualitats s’hagin posat de moda en els últims anys, tot i que les tasques com el ganxet, el punt o cosir a màquina ja fa temps que han deixat de pertànyer a la generació de les nostres àvies a casa seva i han ocupat els mercats, les botigues i els espais d’oci. Avui parlem amb Sylvia Santiváñez, més coneguda a les xarxes pel seu blog Chita Lou, on ensenya a tot el que vulgui seure davant d’una màquina de cosir i endinsar-se en aquest univers. Va començar amb un curs gratuït de vídeos a YouTube per perdre la por a la costura i acaba de publicar amb Oberón el seu primer llibre Costura creativa, demostrant que es pot fer ofici d’aquesta afició.
Alba Puig. Barcelona / @albapuigr
Firmes el llibre amb el teu nom Sylvia Santivañez però tothom et coneix com a Chita Lou. Sobrenom o nom artístic?
Chita Lou és el nom del meu blog i del que fa anys va començar sent la meva marca d’accessoris craft. Però és veritat que de vegades la gent pensa que em dic Chita (WTF! Ni idea de com algú pot pensar que els meus pares em van posar nom de ximpanzé) o que és un nom artístic. Quan vaig començar a cosir accessoris tèxtils volia una marca que representés el perquè d’aquella marca. I el perquè van ser els meus fills. Vaig deixar la meva feina “normal i corrent” per treballar des de casa i dedicar-me a criar-los, així que Chita és com anomenàvem afectuosament la meva filla quan va néixer (en realitat es diu Clara) i Lou és com li dèiem al meu fill, Luis.
Quan vas decidir que volies dedicar-te al món de la costura com a camí professional?
Vaig començar cosint i venent peces molt poc a poc, vaig obrir el blog, venia primer a coneguts, després a Facebook s’anava ampliant la meva xarxa de clients, però tot molt lleuger, em feia molta vergonya i mai vaig anar molt al gra per vendre. Tot això ho vaig fer durant la baixa maternal del Luis. Quan em tocava incorporar-me de nou a la feina vaig pensar que no volia aquesta vida de torns altra vegada, que era feliç a casa i un cop presa la decisió ja tot va ser molt ràpid. Vaig fer un munt de cursos al centre d’emprenedors d’Alacant i en menys de tres mesos estava donada d’alta en autònoms.
Segueixen sent la costura o les manualitats una labor només per a dones?
Que va! Com a curiositat t’explico que Analytics m’informa que cada mes em llegeixen al blog un 55% d’homes. Al·lucina. Encara que després a les xarxes socials participen més les noies, i el percentatge d’elles que em segueix o està subscrita a la newsletter és d’un 85%. De tota manera, en costura com en qualsevol cosa, crec que cal desterrar ja la història de què les dones ho fem per hobby i els homes de debò. Sempre hi ha hagut grans modistes, o cuiners, coses que semblen “típiques” de dones, s’han fet professions molt valorades en figures masculines. Ja està bé, home. Nosaltres també podem cosir i cuinar de debò.
Tens milers de seguidors a les xarxes socials. Cosir està de moda?
Per descomptat que està de moda. Tot el que suposa tornar a allò fet a mà ho està. Crec que diversos elements socials han influït en això, encara que no sé en quina mesura cadascun. En primer lloc la crisi aguditza l’enginy, i la gent busca formes de fer coses en lloc de comprar-les. Aquest és un element molt important. També cada vegada més gent busca desenvolupar la seva creativitat i la costura és un gran vehicle. Generacions anteriors anaven de casa a la feina i de la feina a casa. Nosaltres ja no som així, volem expressar-nos, divertir-nos, crear. I ens diuen generació perduda, ha! I el que em sembla crucial en tot el procés és Internet. La possibilitat d’arribar a tanta gent sense sortir a la televisió, d’ajudar qui vol aprendre i de crear comunitat és una cosa que fa 10 anys només estava a l’abast d’uns pocs.
Hi ha qui afirma que estem vivint una bombolla craft i DIY (“Do it yourself”). Creus que es tracta d’una moda passatgera?
Totes les modes són passatgeres. Sempre hi ha qui es puja als carros de les coses que estan de moda, només per estar a l’última. Però qui de veritat estima la costura no es cansarà d’ella demà passat. Un dia deixarem de veure a la televisió programes DIY amb tutorials regulars copiats de Pinterest (això és molt cosa de la bombolla, és cert), però qui de veritat vulgui seguir cosint, fent punt, ganxet o carvat de segells ho seguirà fent.
Tens cursos online a la teva pàgina web, dónes tallers per tots els punts del país i tens un espai a TV. No se’t resisteix res! Hi ha res que et quedi per fer?
Uf, moltes coses, haha. Tinc idees tota l’estona, però qui molt abraça, ja saps… Intento anar a poc a poc i almenys no arruïnar-me intentant coses. De moment vaig molt bé així, pas a pas.
Ha coincidit el canvi d’imatge de la teva pàgina web amb el llançament del llibre. Podríem dir que ha estat un punt d’inflexió cap a la professionalització del teu projecte o només un canvi d’imatge?
Doncs el canvi d’imatge jo sí que ho considero un punt d’inflexió cap a la professionalització. Necessitava fer-ho. Fa temps que Chita Lou és la meva vida i és la meva empresa. Petita empresa, petita, d’acord, però no és cap hobby, i necessitava dir-ho al món i tenir una imatge més representativa del que jo sóc, una noia tímida i senzilla que li ha posat nassos per viure del que li agrada. Res més. Tot això ha coincidit amb la publicació del llibre, però ha estat casualitat.
I com va sorgir la idea del llibre, Costura Creativa?
Això del llibre va ser molt fort. Un dia m’escriu una noia i em diu alguna cosa així com “et segueixo fa temps i sóc editora d’Anaya. Volem treure un llibre de costura i ens agradaria que ho escrivissis tu”. Un xoc en tota regla. El cas és que feia molt de temps que pensava en un llibre. Tenia ja fins i tot a una idea estructurada i havia trucat en alguna porta, però mai ningú em va fer cas. Ja veus. El procés ha estat més dur del que jo pensava. Acostumada a escriure al blog i conscient com era de tot el que volia explicar i com, caminava jo molt tranquil·la, però quan em vaig posar a ordenar idees i capítols gairebé em cau el món a sobre.
Vaja…
He trigat més de 6 mesos en acabar-lo, em va costar sobretot el capítol dels tutorials, perquè havia de pensar en cada fotografia perquè s’entengués el procés. Com acostumo a fer els tutorials en vídeo és una cosa que no m’havia plantejat molt i tenia clar que volia un llibre útil i que servís per a principiants, sense donar res per sabut. Després cosir dues o tres prototips de cada projecte, en diferents moments del procés, tot ordenat i llistat per portar a l’estudi de Mistos, on José Luis Carrillo va fer totes aquestes fotos espectaculars. Des de l’editorial em van ajudar molt amb suggeriments, però sempre em van donar via lliure per a fer-ho com volgués. Per això la gent que em coneix i el llegeix em diu que és “molt jo”. I és que està escrit com si l’hi estigués explicant a la meva veïna del quart.
Dius que ets una persona tímida. Com portes la promoció amb el llibre amb les seves presentacions i altres?
Doncs bé i malament. Això de ser tímida és el més cert que podria dir-te de mi mateixa. És una cosa que s’és i no se’n va, s’intenta dissimular i punt. En les presentacions intento envoltar-me de bons amiguets. A Barcelona em va acompanyar Lídia Cruells, de Portal de Labores, un encant de dona que em va fer l’entradeta necessària per trencar el gel. A Alacant, l’encarregat de tan gran tasca va ser Dani Simón, regidor de cultura i gran amic. Quan tens al costat algú que et vol dient de tu que ets el més gran, se’t van una mica els nervis.
Cert!
El que sí m’encanta és la gent que ve, que vol que li signi el llibre i fins i tot fer-se una foto amb mi! De veritat que em fa un respecte que em moro, però la gent ve amb una il·lusió que és aquí quan em dic que val la pena treballar en això. Ja m’ha arribat algun correu dient que se m’han pujat els fums, haha, però de debò que res més lluny de la realitat. Em sento una mica rara, perquè a vegades la gent et veu per una pantalla des de casa i creu que et coneix, i et deixa anar coses així, però bé, exposar-se en públic és el que té. Jo segueixo pensant que qui carai sóc jo perquè m’hagin demanat que escrigui un llibre. Però el que tinc clar és que el meu treball està aquí, que hi ha molta gent que el considera bo i li serveix. Amb això en tinc prou.
Hi haurà més llibres de costura creativa?
Tant de bo es vengui molt aquest i em demanin segones parts, clar que sí. Jo tinc quaranta idees ja, com sempre!
