Agustín Bernaldo Palatchi (Barcelona, 1967) compagina la seva professió de jurista amb la d’escriptor. Ha publicat La guerra invisible, La alianza del converso i El gran engaño. Especies invasoras (Umbriel) és el seu primer thriller d’aventures i investigació on novel·la el perill que suposa la invasió que suposa la invasió de noves espècies d’animals i plantes que. Iria, una jove doctora de biologia, és contractada per un laboratori genètic en una remota illa escocesa per investigar sobre les espècies invasores que estan acabant amb les varietats locals. Acompanyada de Gabriel, un periodista a l’atur, aviat començarà a sospitar que la desaparició de les abelles i altres espècies en tot el món tenen una finalitat oculta. La mort d’una activista acampada als voltants del laboratori posa a la parella sobre la pista d’un secret més terrible encara del que mai haguessin imaginat.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc
El thriller científic és un gènere que ha donat molt de si, sobretot gràcies a Michael Crichton. La ficció és una bona manera d’obrir els ulls respecte a la realitat que ens envolta o també hi ha el risc de confondre el que és cert del que és inventat?
El lector sap distingir sense cap problema la informació objectiva de les aventures en les que s’involucren els personatges de ficció. En la meva novel·la, a més, la informació científica es pot contrastar, fins i tot, mitjançat les noticies que han sortit a la premsa aquest any. D’altra banda, no hi ha millor manera d’aprendre que gaudint amb una novel·la que enganxa i on es puguin descobrir moltes coses sorprenents.
Un thriller científic sembla anar sempre de la mà dels interessos econòmics d’empreses privades. Hi ha una relació real entre aquests interessos i les decisions que prenen els organismes internacionals, com la OMS?
Cal preguntar-se si els òrgans de control no són capaços de detectar les emissions contaminants del cotxes trucats per Volkswagen. Llavors, quina confiança podem tenir en que detectin coses molt més complexes com els efectes dels aliments transgènics sobre la nostra salut? A la meva novel·la es denuncia que els sistemes d’avaluació d’aquests aliments modificats genèticament són insuficients. No és una casualitat. Al món actual els interessos econòmics es troben a tot arreu, fins i tot en els organismes encarregats de vetllar per la nostra salut.
En el teu thriller parles de les espècies invasores. Cada poc temps tenim una nova plaga. Abans també n’hi havia i no es feia tant de soroll o ara això és més greu?
Això és molt més greu perquè a causa de la globalització molts insectes i animals d’altres continents poden arribar fàcilment al nostre país amb conseqüències catastròfiques. Al començament de la novel·la a Gabriel, el periodista, li encarreguen un reportatge sobre les vespes asiàtiques assassines que van aparèixer l’any passat a la Garrotxa. Doncs bé, aquesta perillosíssima espècie invasora va arribar fa anys al sud de Franca amagada dintre del contenidor d’un vaixell mercant, i després es va propagar pel País Basc i Galícia. Ara ja hi són a Catalunya.
Tenim moltes espècies invasores a Catalunya?
Tenim tantes… Les mosques de l’olivera que fan malbé les olives al sud de Tarragona; el musclo zebrat que ha colonitzat la conca baixa de l’Ebre provocant greus danys ambientals; el cargol poma que causa estralls en els arrossars del Delta de l’Ebre; el cranc vermell americà (sense qualitat gastronòmica) que està substituint als nostres crancs en els rius catalans i que també es menja la vegetació subterrània… N’hi ha molts més exemples, com la vespa asiàtica assassina, i tots tenen en comú que són un perill per la biodiversitat i la supervivència del nostres ecosistemes. Però cal recordar que l’home és l’espècie invasora més perillosa i al mateix temps l’única amb capacitat per canviar-ho tot a millor.
Les espècies invasores es poden eliminar de manera eficient?
Com no es van trobar tots el nius, ara ja és massa tard per eradicar de Catalunya la vespa asiàtica que aniquila les abelles. A Galícia, on la vespa assassina fa anys que ja està establerta, les abelles s’han reduït en un 50%. Per calibrar aquesta dada hem de pensar que sense insectes pol·linitzadors com les abelles també desapareixerien gairebé tres quartes parts dels cultius per al consum humà al nostre país. I és una qüestió de temps que s’expandeixin molt més per la geografia catalana. La seva immensa capacitat reproductiva fa que, un cop establertes, siguin molt difícils d’aturar. Per això els protagonistes del meu thriller tracten de cercar nius de vespes asiàtiques a la Garrotxa: saben que si no aconsegueixen eliminar les primeres vespes invasores, després ja serà impossible. Fins a aquest punt, la ficció és igual a la realitat.
Sempre s’ha dit que si s’extingissin les abelles, s’extingiria l’home. És exagerat?
Les abelles fan possible el miracle de la vida pol·linitzant flors i cultius. Si les plantes no poguessin reproduir-se, els animals vegetarians moririen i les espècies carnívores no trigarien massa a seguir el seus passos. Potser per això se li atribueix a Einstein la següent frase: “Si l’abella desaparegués del planeta, a l’home només li quedarien 4 anys de vida”. La cita és apòcrifa i a més és una exageració. Però l’extinció de les abelles sí seria una catàstrofe per a l’home, perquè són essencials per a molts cultius d’aliments necessaris per alimentar tota la població.
Hi ha un experiment per combatre algunes espècies invasores a través de modificacions genètiques. Ens pot donar més detalls?
Mentre escrivia el meu thriller, l’empresa britànica OXITEC va demanar a la Generalitat alliberar mosques modificades genèticament a prop de Tarragona per eradicar les mosques de l’olivera, una espècie invasora que provoca molts danys als productors d’oli perquè fan malbé les olives. El pla consistia a alliberar mascles amb un gen modificat perquè així quan s’apariïn amb les mosques de l’olivera tota la seva descendència morís en la fase de larva. Vaig mencionar aquet fet en la novel·la per deixar clar que aquet tipus d’experiments no només són possibles, sinó que ja s’estan plantejant. La Generalitat va estar a punt de concedir l’autorització a OXITEC, però la pressió d’ecologistes, científics i agricultors va ser decisiva perquè no es realitzés un experiment que hagués pogut escapar al control dels seus creadors.
Aquestes modificacions genètiques s’apliquen en altres espècies animals per prevenir malalties?
Sí. Ja existeixen, per exemple, vaques amb gens de ratolí per resistir la tuberculosi bovina. També s’han allotjat cromosomes humans en òvuls d’animals per crear embrions híbrids dels quals extreure cèl·lules mares que permetin regenerar teixits i revertir el procés de malalties degeneratives. La repugnància que provoquen els embrions humà-animals és tan gran que molts països europeus han prohibit l’ús d’aquesta tecnologia, però el Regne Unit ha donat permís per produir embrions humà-animals a dues empreses. Per aquest motiu, la major part de la meva novel·la té lloc a una illa escocesa on s’han instal·lat uns laboratoris d’última generació.
Hem trepitjat les fronteres ètiques de la ciència?
Fins al punt que el Consell Escocès de Bioètica va declarar que “si es creua la barrera de les espècies deixarà d’estar clar el concepte general del que significa ser persona”. Com anècdota puc explicar que per casualitat el meu llibre va anar a parar a una professora de bioètica a qui li va agradar molt. Ara l’està utilitzant a les seves classes a la facultat per fomentar la participació dels seus alumnes mitjançant la discussió d’alguns temes que plantejo a la ficció, però que també podrien succeir en la realitat.
Que fa que l’home jugui a ser Déu amb la natura? La fam de coneixement? Els interessos econòmics?
L’home, per la seva natura, ho vol experimentar tot. En el fons volem ser déus i dintre dels nostres gens podria amagar-se el sant grial de la immortalitat. Per això continuarem investigant i en un futur no massa llunyà les persones podrem viure molts més anys i sense malalties com el càncer. A Especies invasoras anomeno “New World” als laboratoris que situo en un petita illa escocesa. La gran pregunta és si aquest “nou món” serà per a tots…
Si parlem de mutacions genètiques i d’invasions, també podem parlar dels virus. Cada any arriba al nostre país, o a Europa, un nou virus d’una part del planeta. Podem establir algun paral·lelisme entre les invasions de plagues i de virus?
Els virus ens han obligat a tots els éssers del planeta a generar defenses cada cop més sofisticades per sobreviure a tot tipus d’atacs durant milions d’anys. I cada vegada que els virus han mutat, els éssers vius s’han adaptat, de tal manera que aquest combat mortal ens ha forçat a ser més forts i evolucionar. De la mateixa manera, les plagues d’espècies invasores ens forçaran a reaccionar. I la resposta que donem a aquesta nova amenaça marcarà l’evolució de l’esser humà. Depèn de nosaltres que sigui per millorar o tot el contrari.
Abans deia que l’home és l’espècie invasora més perillosa. Per què?
La intervenció temerària de l’home sobre el planeta està provocant el canvi climàtic i la sisena extinció massiva d’espècies. L’abús de pesticides, els gasos contaminants, els monocultius industrials i altres activitats nocives per a la natura estan posant en perill d’extinció a nombroses espècies. Un exemple molt preocupant l’explico al llibre: les abelles i els borinots ja han desaparegut de diverses regions del planeta.
Llavors, caminem a passos de gegants cap a l’hecatombe?
El 1960 érem tres mil milions de persones. Ara ja hem superat els set mil. A aquest ritme aviat serem deu mil milions. La ONU ha arribat a la conclusió que si les tendències actuals es mantenen, en la dècada de 2030 necessitarem l’equivalent a dos planetes per satisfer las necessitats dels éssers humans. Sembla prou clar que hem de canviar de rumb per evitar la catàstrofe.
Com cridar a la consciència col·lectiva sobre els abusos que es cometen en el sector sanitari? La ficció és una bona manera?
Potser és la millor manera d’arribar al gran públic. Per exemple, els protagonistes d’Especies invasoras són una biòloga i un periodista que es troben amb una realitat inesperada i decideixen començar una investigació. I així, seguint una història trepidant, el lector s’acaba assabentant d’una informació tan interessant com sorprenent.
Precisament biologia i periodisme són les dues professions que més haurien d’investigar temes com les plagues o els interessos amagats al darrere de les emergències sanitàries?
Exactament. Els biòlegs són els que tenen coneixements científics per investigar en la seva especialitat, i un bon periodista sempre tracta de treure a la llum els interessos amagats per descobrir-los davant el públic.
Els grans organisme sanitaris internacionals han perdut la credibilitat?
Jo no diria tant… Posaré un exemple. A la meva novel·la s’explica que les plantes transgèniques estan dissenyades per resistir a pesticides tan tòxics per a la salut humana com el ROUNBUP. Aquest és l’herbicida més utilitzat al món per fumigar cultius transgènics i el seu principal component és el glifosat. Doncs bé, finalment l’OMS ha reconegut que el glifosat pot causar càncer i danys a l’ADN de les cèl·lules humanes. Ha trigat uns quants anys en fer oficial el que ja se sabia per estudis independents, però al menys ja es de domini públic.
