Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
En aquests darrers anys s’han recuperat autors de l’Europa central, molts dels quals de cultura alemanya que havien restat en l’oblit durant dècades. Hans Fallada ha estat un d’ells i hem pogut accedir darrerament a alguns títols important d’aquest escriptor. Fallada va néixer el 1893 i va morir el 1947, en realitat es deia Rudolf Wilhelm Ditzen i va triar el seu pseudònim inspirant-se en dos contes dels germans Grimm. Va ser un autor reconegut en el seu temps, que va aconseguir sobreviure i treballar durant el nazisme i que en els anys de després de la guerra va viure a la zona oriental d’Alemanya. La seva vida va ser apassionada, complexa, contradictòria i tràgica en molts aspectes.
L’home que volia arribar lluny (Maeva en castellà i Edicions 1984 en català) ens explica la vida i ambicions de Karl, un jove que als setze anys, després de la mort del seu pare, decideix marxar a Berlín des d’una zona rural, amb la intenció de triomfar i conquerir la ciutat. Però la vida no és fàcil, un munt de circumstàncies se li giraran en contra, entre les quals el seu propi caràcter, el seu individualisme o el seu orgull i també aspectes lligats a la situació social i política. Karl viurà durant molt de temps en un món casolà, en una mena de família alternativa, amb els seus amics Rieke i Kalli. La novel·la s’estén des de la primera dècada del segle fins ben entrats els anys trenta.
El llibre és molt extens i al lector modern se li poden fer feixugues les llargues i detallades explicacions sobre aspectes laborals lligats als intents del protagonista per tal d’esdevenir empresari del transport, les seves estratègies i alts i baixos, èxits i fracassos condicionats pel context laboral i el seu propi caràcter, que defuig ajudes gratuïtes. Aquest univers on es mou el personatge ens ofereix una visió polièdrica i aprofundida de la crisi econòmica de l’època, i d’aspectes com ara la inflació de després de la guerra i això sense que l’escriptor ens mencioni, més que de passada, temes lligats a la política i a la situació del país. Fins i tot la primera guerra mundial i les seves conseqüències es tracta de forma breu i esquemàtica. Cada escriptor és fill del seu temps i de les seves possibilitats i en castellà també es van escriure molts bons llibres durant anys sense gairebé ni mencionar la guerra civil i els seus precedents.
Els aspectes lligats a la vida quotidiana de la gent ens ofereixen una visió gairebé documental de l’època, els personatges es resignen a sobreviure com es pot, a tirar endavant en aquest context aspre i decebedor mentre el protagonista vol enriquir-se i triomfar, cosa que aconseguirà gràcies als seus esforços tot i que deixant pel camí moltes il·lusions. Personatges com Rieke i Kalli, amb menys aspiracions culturals, bones persones i ancorades en una lucidesa admirable, entenen que tan sols es poden defensar treballant en allò que es pot i quan es pot. Per la vida de Karl passaran tres dones diferents, s’allunyarà dels seus amics i els retrobarà en un final conciliador i realista, on la distància entre allò desitjat i allò possible es fa evident. Alguns aspectes de la història evoquen les millors narracions de Dickens.
L’absència de referents sobre la situació política pot sobtar però contribueix a centrar el nostre interès lector en aquesta quotidianitat, reflectida en el llenguatge popular en el qual s’expressa Rieke i la gent com ella i que intuïm que no deu ser fàcil de traduir. La situació de la dona, la poca valoració de la seva tasca, l’excés de feina i de responsabilitat que porta al damunt aquest personatge, que ha de fer bullir l’olla i tenir cura d’un pare alcohòlic i d’una germaneta des que és una criatura, fan que en molts passatges del llibre ella, i més endavant les altres dones que tenen relació amb el protagonista, esdevinguin les veritables protagonistes d’aquest fresc que ens mostra la ciutat de Berlín durant la primera meitat del segle XX.
Saber el que va venir després i que ja s’intuïa aleshores, tot i que l’autor no en faci menció, ens forneix una visió inquietant sobre el que s’explica i ens ajuda a incidir més a fons en la individualitat dels personatge, aquest Karl, orgullós i individualista, que vol arribar lluny i que fins i tot admet en madurar que la seva manera de ser, que no pot defugir, en ocasions perjudica les persones que l’envolten i l’estimen. Potser Karl no conquereix Berlín com pretenia però la ciutat sí que se’l fa seu, un Berlín en el qual una sèrie de símptomes alarmants ens mostren les seves febleses i la seva fragilitat, lligada a aquesta història social i política que el llibre intenta passar per alt.
