Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal
Dins dels actes de la BCNegra 2016, l’escriptora nord-americana Donna Leon, creadora del popular personatge del comissari venecià Guido Brunetti, ha rebut el Premi Pepe Carvalho com a reconeixement a la seva trajectòria literària. D’aquesta manera, el nom de Donna Leon se suma als de Francisco González Ledesma, Henning Mankell, P. D. James, Michael Connelly, Ian Rankin, Andreu Martín, Petros Màrkaris, Maj Sjöwall, Andrea Camilleri i Alicia Giménez Bartlett, autors premiats en les deu edicions anteriors. El guardó constitueix un homenatge a la memòria de l’escriptor barceloní Manuel Vázquez Montalbán i al seu famós detectiu Pepe Carvalho, que en els anys setanta, va contribuir al ressorgiment del gènere literari negrocriminal. L’escriptora ha manifestat sentir-se honorada per rebre un premi com aquest que la col·loca al costat de persones de gran prestigi i èxit, però sobretot de talent que és el que valora més.
Donna Leon, considerada una de les grans escriptores del gènere, creà el personatge del comissari Guido Brunetti a principis dels anys 90. Death at La Fenice (1992) va ser el primer títol de la sèrie. Tot i que en català no ens va arribar traduïda fins a incis del 2000 (Mort a La Fenice, 2001). Des de llavors ençà, la sèrie ha anat creixent fins als vint-i-cinc títols, comptant amb el darrer, Les aigües de l’eterna joventut (Edicions 62/Seix Barral), que tot just s’acaba de publicar. Les novel·les de la sèrie Brunetti s’han traduït a més de vint idiomes, excepte l’italià, per expressa voluntat de l’autora de preservar el seu relatiu anonimat a la ciutat de Venècia on resideix, tot i que actualment, fugint de la pressió del turisme, passa llargues temporades a Suïssa.
És sabut que a Donna Leon no li agrada gaire parlar del comissari Brunetti. En roda de premsa, ha explicat que ha escrit vint-i-cinc novel·les amb el seu protagonista, però Brunetti no ha envellit pas vint-i-cinc anys. L’autora el veu una mica com un insecte atrapat en una gota d’ambre, i li agrada de mantenir-lo en una atemporalitat on potser s’ha enfosquit de caràcter i s’ha tornat una mica més pessimista respecte el món en el que viu, però no ha envellit. De fet, i per a sort per als seus lectors fidels, afirma que no pensa jubilar-lo. Brunetti vindria a ser un mirall de si mateixa més pessimista des del punt de vista intel·lectual, potser, i en canvi cada cop més feliç personalment. Per tant, i fent un joc de paraules, podríem dir que Guido Brunetti també beu de les aigües de l’eterna joventut.
Les aigües de l’eterna joventut, el darrer títol de la sèrie Brunetti
Quant a aquesta darrera novel·la de la sèrie, Les aigües de l’eterna joventut, l’autora ha parlat del procés d’escriptura i ha explicat que quan va començar a escriure-la va cometre un error: matava la protagonista a l’inici del llibre i Brunetti havia d’investigar la mort d’una noia que portava morta quinze anys. Quan anava per les cent pàgines escrites, es va adonar que alguna cosa grinyolava i que no funcionava, així que va decidir ressuscitar el personatge de Manuela i convertir-la en una noia de trenta anys que als quinze va ser a punt de morir ofegada i va quedar atrapada en una eterna joventut a causa d’una lesió cerebral irreversible, de tal manera que la seva ment té set anys i els tindrà mentalment fins a la mort. Donna Leon creu que aquest gir li donava l’oportunitat de crear un personatge viu però patètic, una autèntica víctima, alhora que li permetia una aproximació personal al mite de l’eterna joventut, tant tractat pels grans filòsofs de tots els temps. Considera que la novel·la és molt més efectiva perquè el lector comprèn l’horror que representa una mena de mort en vida, molt més cruel que la mort física, ja que la protagonista és físicament una dona jove i molt atractiva que mentalment mai no serà una dona adulta. Confessa que això és el més terrible que li ha fet mai a un dels seus personatges.
Novel·la negra mediterrània vs novel·la negra nòrdica?
Respecte a una dicotomia entre la novel·la negra nòrdica i la novel·la negra mediterrània, Donna Leon, creu que sí que es pot parlar d’unes característiques diferenciades entre aquests dos àmbits del gènere. De manera general, creu que en la novel·la negra mediterrània hi ha menys violència explícita, més mirades i més paraules. Els detectius surten més al carrer i “gasten més soles de sabata” com a reflex de la societat mediterrània on es fa molta més vida de carrer i a l’aire lliure. Tampoc no hi ha tant d’èmfasi en els aspectes físics de la mort ni llargues descripcions d’autòpsies del tot innecessàries. Per altra banda, ha assenyalat com una característica comuna el gust per la gastronomia. En la novel·la negra nòrdica es beu molt però no es menja ni es gaudeix dels plaers de la gastronomia com es fa en la mediterrània.
En aquest sentit, i ja que la trobada amb Donna Leon ha tingut lloc al Palau de la Virreina a tocar del mercat de La Boqueria que el detectiu Pepe Carvalho solia freqüentar, mentre prenia notes m’he imaginat l’escena dels dos personatges, Carvalho i Brunetti, voltant pel mercat i gaudint de la sumptuositat de colors, olors i sabors que el mercat ofereix. I m’ha vingut al cap també una anècdota d’una conversa que vaig tenir el privilegi de mantenir amb Donna Leon el 2014, on em va explicar que una de les coses que més li agrada de tastar en tots els llocs on viatja i l’únic record que s’enduu per regalar i per regalar el seu propi paladar, són els formatges.
A Donna Leon també li agrada que se la conegui per la seva dedicació al món de l’òpera, com a autora de llibres que tracten d’altres temes del seu interès –Sense Brunetti (2006), Sobre Venècia (2006)-, com a bona coneixedora de la gastronomia –El sabor de Venècia (2011)-, i per la seva preocupació per l’ecologia que considera un dels problemes més greus que tenim plantejats en l’actualitat. Fins a tal punt, que creu que el tema del crim ecològic pot ser un dels grans temes cap on pot derivar la novel·la negra perquè hi ha molta gent que s’està enriquint en gran estafes. Finalment, ha anunciat com a primícia que el seu pròxim llibre serà una novel·la ecològica. Mentre l’esperem, doncs, aprofitem per donar-li l’enhorabona per aquest XI Premi Pepe Carvalho.
